Obra:
Poesia
POESIES (1895)
Excelsior
La vaca cega
Les
minves del gener
L'Oda infinita
Paternal
VISIONS I CANTS (1900)
Cant
de Novembre
Desprès
de la tempestat
El cant de la senyera
El comte Arnau
El poeta
Els tres cants de la guerra
Oda a Espanya
La
fi d'en Serrallonga
La sardana
L'esposa
parla
LES DISPERSES
(1904)
Haidé
L'Ametller
Soleiada
ENLLÀ (1906)
Vistes
al mar
SEQÜENCIES (1911)
Cant espiritual
El mar
El comte Arnau
La fageda d'en Jordà
Oda nova a Barcelona
Seguit
de les vistes al mar
Articles
La patria Nueva
(1902)
Articulos (1904)
La ciutat del
perdó (1909)
L'església cremada (1909)
Poèmes
El mal caçador
Joan Garí
La ginesta
L'Empordà
Nodreix l'amor
Pirinenques
Assaigs
Elogi de la paraula (1903)
Elogi de la poesia (1909)
Lectura infantil
Tria (1909)
Teatre
Nausica
|

Biografia:
Neix a Barcelona el 10 d'octubre de
l'any
1860, essent el quart fill i únic noi d'una família benestant.
Un cop acabat el batxillerat i en contra del desig del seu pare, va
rebutjar incorporar-se a la indústria tèxtil familiar.
L'obra bàsica de Maragall està escrita en català, però també va
escriure en castellà.
El 1881 guanya la Flor Natural en els Jocs Florals de Badalona amb una
poesia titulada "Dins sa cambra".
L'any 1884 va obtenir la llicenciatura en Dret, iniciant-se a partir d'aquí
una crisi entre la seva vocació literària i la pressió de l'entorn
familiar que l'orientava cap a una vida més convencional d'acord amb
els criteris de la burgesia.
L'any 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui va tenir 13 fills.
A partir de 1892, Maragall desenvolupa una gran activitat com a impulsor
de les noves corrents de modernitat. Això es manifesta en les
seves col·laboracions a les revistes capdavanteres del Modernisme -
l'Avenç, Catalonia i Luz -, així com al "Diario de Barcelona"
i "La veu de Catalunya".
També participa en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que
Rusiñol organitza a Sitges i a diverses prestigioses
tertúlies, com la de l'Ateneu Barcelonès del que va arribar a ser
president.
L'any 1894 es presenta als Jocs Florals de Barcelona amb el poema "La
sardana" guanyant l'Englantina. A "Poesies", que publica
l'any següent, s'hi nota el seu vessant decadentista, que també es veu
reflexat als poemes que presenta a les Festes Modernistes de Sitges i que
més tard va superar, en part influenciat per la vitalitat de l'obra de
Nietzche.
El 1904, es presenta novament als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia
Glosa, essent proclamat Mestre en Gai Saber, a més de guanyar la Flor
Natural.
La pressió del noucentisme naixent, liderat per Eugeni d'Ors, l'obliga a
fer una profunda reflexió, que acabarà després de la Setmana Tràgica
amb un retorn a la posició combativa que manifestava en la seva joventut.
Malgrat tot, es mostra autocritic procedint a una profunda revisió de la
seva obra "Tria" criticada per d'Ors, de la que en sortirà molt
millorada fins al punt de provocar la rectificació d'Ors.
Maragall s'identificava més aviat amb un nacionalisme de caire
tradicionalista i catòlic, proper a l'ideari de la Lliga Regionalista,
però mai va voler entrar en política i va rebutjar les ofertes que li
van fer Enric Prat de la Riba i Francesc Cambò perquè es presentés a
les eleccions de diputats a corts. Aquesta tendència conservadora, ben
reflexada en el seu estil literari, fa que
se'l classifiqui dintre d'un grup d'escriptors modernistes - Víctor
Català, Prudenci Bertrana, Puig i Ferrater - que situen la seva obra
en ambients tradicionals i rurals.
L'any 1906 va intervenir en el Congrés de la Llengua Catalana i
posteriorment va ser membre fundador de la Secció Filològica de
l'Institut d'Estudis Catalans.
Arran de la Setmana Tràgica, va adoptar una posició critica amb la
burgesia catalana, per la responsabilitat que entenia que tenia en aquells
fets. Aquesta postura es manifesta en la seva última obra "Seqüencies".
L'any 1910 va guanyar el premi Fastenrath en els Jocs Florals de Barcelona
amb "Enllà". L'any 1911, el darrer de la seva vida, va publicar
"Seqüencies"
en que manifesta una exaltació vitalista amb el que retorna a posicions
heterodoxes, suavitzades en anteriors escrits. En aquesta obra inclou el
"Cant espiritual".
El seu treball com traductor, es molt important. Va traduir autors grecs
com Homer i Pindar, autors alemanys com Goethe, Novalis, Nietzche,
Schiller, Reinick i Wagner i autors francesos com Daudet i Lamartine.
Joan Maragall mort a Barcelona el 20 de desembre de l'any 1911.
|