|
Imatges
*
El xalet actualment
Joan Ribera
El xalet tal com era l’any
1904
Arxiu Luigi
El xalet en estat ruïnós (abans
de 1971)
Col·lecció Josep Casals
Els plànols en planta:
Roger Orriols
Plànol en alçat:
Roger Orriols
|
|
Dades
practiques:
Adreça:
Pista forestal a la Serra de Catllaràs a uns 12 Qm. del nucli de
La Pobla de Lillet (Berguedà).
Interès:
xxxxx
(1 sobre
5)
Estat de conservació:
Façanes i interiors:
Correcte,
però amb modificacions que han desfigurat l’enginyós disseny de
Gaudí.
Com arribar-hi: En cotxe: El xalet es troba a 139 Qm. de
Barcelona i 78 Qm. de Manresa, per la C-16 a arribar a Guardiola
de Bergadà, agafar la carretera B-402 en direcció a La Poble de Lillet.
Al Qm. 9 hi ha un trencall a mà dreta que indica el Santuari de
Falgars, des d’aquí s’ha d’agafar una pista senyalada de 6 Qm. que
porta fins al xalet. Amb bon temps es pot fer el recorregut amb
cotxe encara que es recomanable un vehicle tot terreny.
També s’hi pot arribar a peu - en una hora i mitja - des de La
Pobla de Lillet (Barri Coromines) per un camí que està senyalitzat
amb marques grogues i llargues.
En cotxe de línia:
Empresa
Alsina Graells trucar prèviament al tel.
93 265 65 92. Barcelona - Manresa - Berga - La Pobla de Lillet.
Empresa Manel Mir Vila trucar prèviament a tel. 972 70 30 12.
Ripoll -Campdevànol - La Pobla de Lillet.
Els autocars no arriben al xalet.
En tren:
RENFE, Barcelona-Ripoll o Campdevànol.
Cotxe de línia Manel Mir Vila (Tel. 972 70 30 12).
Ripoll-Campdevànol-La Pobla de Lillet. Des de La Pobla s’ha de
seguir a peu.
Visites: L’edifici es actualment una colònia de
vacances i està interiorment totalment adaptat a aquesta funció.
Informació: Telèfon: (34) 93 823 61 46 -
email:
tur.lillet@diba.es
Oficina d’informació i Turisme: Parc Xesco Boix, s/n.
|
Història:
Un
aclariment previ:
El coneixement de que el xalet del Catllaràs es una obra de
Gaudí, es recent. Aquesta original construcció va
passar un llarg període en que s’ignorava tot sobre la identitat del seu
autor. Encara avui seguim sense cap document conegut que demostri
l’autoria del genial arquitecte.
Les primeres cronologies de l’obra de Gaudí no hi incloïen el xalet del
Catllaràs. La primera referència documentada, la trobem en el informe
publicat per l’arquitecte A. Viladevall a la revista "Cortijos
y Rascacielos" de Madrid (nº 35 de 05-06-1946), que fa referència a
una conversa amb Domènech Sugranyes Gras (col·laborador de Gaudí a la
Sagrada Família) en que aquest li va assegurar que aquest li havia
explicat la seva autoria.
Actualment es generalment acceptada l’autoria de Gaudí, inclòs per
especialistes com l’arquitecte Joan Bassegoda Nonell titular de la Càtedra
Gaudí de Barcelona.
L’origen:
Les necessitats d’energia per a la producció de ciment a la nova fàbrica
del Clot del Moro que estava construint (1901-1904) l’arquitecte Rafael Guastavino per a la
societat Asland d'Eusebi Güell i Bacigalupi (Comte de Güell), estan a
l’origen de la construcció d’aquest xalet que Güell (mecenes de
Gaudí) va encarregar-li probablement cap a l’any
1901.
Efectivament, les mines de
carbó del Catllaràs eren molt lluny de la fàbrica del Clot del Moro a la
que anava destinada la seva producció i de qualsevol lloc habitat. Això va
fer necessari construir un habitatge per als tècnics i altre personal que hi treballava.
Per aixecar la construcció, es va escollir un indret dit "els Prats", a
prop de les mines i en un entorn natural rodejat de camps de conreu i
deveses naturals, sense bosc, que permetia una amplia visió sobre l’entorn
d’una gran bellesa paisatgística.
La
construcció:
Es va iniciar l’any 1902 i es va desenvolupar en dues fases tenint
en compte les desfavorables condicions climàtiques, amb hiverns molt durs.
Per aquesta raó, durant la primera fase es va construir la estructura, els
tancaments exteriors, la xemeneia central i una part de les viseres de les
finestres, la que corresponia a la planta baixa. Posteriorment i en una
segona fase, es van completar els treballs suposadament l’any 1903.
L’abandó:
Després d’un
període d’intensa activitat productiva a les mines del Catllaràs, l’any 1932 el xalet va ser cedit
a l'Ajuntament de La Pobla de Lillet.
Durant un període de forta
inestabilitat política i de frenada de l’activitat econòmica, agreujat a
més pel triomf del Noucentisme que defensava una estètica i una concepció
artística molt diferent sinó radicalment oposada a la del Modernisme i
Gaudí, el xalet va viure un progressiu deteriorament que s’anava fent més
i més evident, malgrat algunes intervencions (vegis més avall "Les
reformes") que més aviat servien per adaptar-lo a noves aplicacions
que no pas a assegurar una verdadera reconstrucció.
Aquesta situació es va agreujar com a conseqüència de la guerra civil i la
postguerra que van deixar el xalet en un estat gairebé ruïnós.
Les reformes:
Ja l’any 1907, el xalet pateix les primeres reformes que van
consistir en un canvi de la pendent de les viseres de les finestres i en
el cobriment amb ciment del sòcol inicialment recobert amb còdols de riu.
Novament es tenen noticies de reformes a l’any 1940 en que l’edifici es
trobava en condicions francament precàries.
A partir de 1971, el xalet va patir noves modificacions, per adaptar-lo a
la nova funció a que es va destinar, que era la de Colònia de vacances,
que van desfigurar encara més la seva imatge inicial.
Es va eliminar totalment l’escala que era l’element central de la façana i
que tenia una raó de ser pràctica essent substituïda per una altre escala metàl·lica sense cap
relació amb el projecte original. També es va canviar el recobriment
inicial de la façana, per una coberta de pissarra artificial.
Igualment L'interior va patir importants modificacions.
Descripció:
Aquí farem un somer estudi de
com era l’edifici original dissenyat per Gaudí, ja
que la construcció en el seu estat actual, ha perdut moltes de les seves
interessants característiques.
Generalitats:
Es tractava d’un edifici de tres plantes amb dos habitatges per planta
(total sis), amb una alçada màxima de 10 metres. L’estructura té forma de
volta de canó amb vessants que formen les façanes amb interessants
obertures en forma de mansarda, tancada a banda i banda per dues parets
verticals amb poques obertures i un sortint a la planta superior de cada una, que contenia les
comunes.
La
Coberta i les xemeneies:
Es a la vegada teulada i façana i dintre d’aquesta funció dual, les
finestres tant poden ser considerades com a tals o com mansardes o
lluernes.
Inicialment la base estava recoberta per un sòcol fet amb còdols
de riu posteriorment recobert amb ciment.
Aquesta coberta estava coronada per un carener també decorat amb pedres de riu i al
seu centre surt una de les dues xemeneies - que recollia els fums de sis
estufes situades a les tres plantes de l’edifici -, l’altre xemeneia
adossada a la paret vertical de tancament de la volta, només servia per
evacuar els fums d’una habitació de la planta baixa.
Es remarcable la perfecta unió que Gaudí va aconseguir entre la coberta i
els cos de l’escala.
L’escala:
Un dels elements més interessants de la casa era l’escala avui
enderrocada. Aquesta escala que estava, com l'actual, situada en la façana sud-oest, a més
de la seva funció com element de comunicació entre les tres plantes de
l’edifici, contenia en el seu interior els elements següents:
A la planta
baixa dues entrades als habitatges, dos safareigs, dos banys, una
carbonera.
A la planta primera també les dues entrades als habitatges,
dos banys i un quarto de mals endreços.
Podem doncs afirmar que aquesta escala no només complia amb la seva funció
de comunicació, sinó que a més presentava una interessant
plurifuncionalitat i contenia elements essencials per a la vida a
l'interior de l’edifici.
L'interior:
Es caracteritzava per una senzillesa gairebé espartana, eliminant tot lo
superflu, els espaïs inútils i maximitzant la comoditat.
Cada una de les tres plantes del xalet tenia dos apartaments cada un
d’ells amb accés directe a l’escala, a la planta baixa hi havia a més les
cuines menjadors.
Degut a la estructura de l’edifici, la superfície útil de cada planta
s’anava reduint des de la primera a la tercera. Els apartaments disposaven
de divisions interiors, menys a la planta superior, en que cada apartament
disposava d’una sola estança (veure plànols).
Els criteris de confort no eren només marcats per l’espai disponible, sinó
que també es tenien en compte altres aspectes funcionals per atribuir els
apartaments per categories professionals. Així el personal de manteniment
i servei es situava en la planta baixa, per tant en un area en contacte
directe amb el terra, amb el pitjor aïllament tèrmic i amb les eventuals
olors de les cuines i menjadors. El personal directiu i tècnic amb les
seves famílies es situava a la planta intermèdia, en una zona amb millor
aïllament al estar protegit del exterior per les plantes inferior i
superior que actuaven com a cambres d’aire. Al tercer nivell, es suposa
que s’hi allotjava el personal més subaltern o servia com a espai d’usos
alternatius.
Conclusió:
En opinió de Joan Bassegoda, Gaudí aconsegueix en aquest edifici una
simbiosi perfecte entre l’estètica i la funcionalitat.
Aquesta simbiosi, es un dels aspectes que més impressiona i fascina en
aquest edifici i en general en la seva arquitectura.
|
