Obra:  

Dibuixos:
Dona del llit
Llegint
Dona seient

Pintures:
Paisatges: 
Arenys de mar
Capvespre a S. Martí de Provençals
Platja de Pequín 
Bodegons: (12) 
Retrats:
Assumpció (2)
Blanca
Bust de dona
Cantant de cabaret
Consol
Doloretes
Dolors
Estudis (Varis)
Figura reclinada
Flores
La Sol
L'espera
Lola (2)
Series:
Els cretins de Boí
Series:
Gitanes:
     Abatiment
     Amparo
     Angustias
     Dones (Varis)
     Dues gitanes (2)
     Estudi (Varis)
     Figura (Varis)
     Gitana (Varis)
     Gitana amb mantó
     Gitana jove
     Gitana vella
     Gitana vermella
     Gitanes al Somorrostro
     Gitaneta
     Gitano (Varis)
     Gitanos
     Innocència
     La Chata
     La Joana
     La Manuela
     La Paloma
     La venedora d'ocells
     Lassitud
     Malenconia
     Maruja
     Meditació
     Misèria
     Niebit
     Parella de gitanos
     Pura, la gitana
     Qui caurà
     Repòs
     Rosario
     Rumiant
Temes socials:
Captaire cec
Demanant caritat
Misèria
Nit de Nadal
Pobres esperant la sopa
Pobreteria
Repatriat de Cuba al moll
Repòs
Sagristà fent caritat
Una buscona
Altres temes:
El burgès

Biografia:
Isidre Nonell i Monturiol va néixer a Barcelona l'any 1872.
Isidre Nonell va ser bàsicament un autodidacta. Malgrat això, també va ser alumne de Josep Mirabent, de l'Acadèmia Martínez Altès i de Lluís Graner. També va ser alumne de Llotja a Barcelona.
El treball de Nonell es caracteritza en la seva joventut per l'alegria i la riquesa de colors, juntament amb una estètica sòbria però intensa inspirada en el Modernisme i en el Impressionisme. 
Aquest es el caràcter de la pintura de Nonell quan forma part de la "Colla del safrà" - en la que coincideix amb altres autors com Canals, Vallmitjana, Gosé, Torner, Torres García, Adrià Gual, Joaquim Mir i altres - entre 1893 i 1896. (El nom de Colla del safrà els hi ve de les tonalitats que utilitzaven els seus membres en les seves pintures, que recorda la tonalitat groguenca d'aquest producte).
Abans del seu primer viatge a Paris el 1886, Nonell va desenvolupar la sèrie anomenada dels "Cretins de Boi". Nonell es va interessar sempre per la gent marginal, solitària, malalta, dones gitanes i altre gent de baixa extracció social en actituds de tristesa.
Nonell presta molta atenció a la cara sòrdida de la realitat, la cara oposada a la societat burgesa, generant d'aquesta manera l'incomprensió i rebuig dels que podien ser els seus potencials clients.
L'any 1887 va anar a Paris a on va prendre part en algunes exposicions conjuntament amb altres pintors. En la seva segona estada a Paris entre 1899 i 1900 es veu fortament influenciat per l'impressionisme.
El 1907 Nonell, seguint les suggerencies del seu amic Utrillo, fa una exposició antològica a Barcelona, en un estil diferent al que li es peculiar, retrata dones ben vestides reflexant un aspecte molt més sensual de l'univers femení. L'èxit d'aquesta exposició, malgrat tot, va ser efímer i Nonell va retornar aviat al seu estil tradicional.
Nonell va ser també un excel·lent dibuixant. Fora de la seva temàtica normal (veure els tres dibuixos d'aquesta mateixa pagina), també va col·laborar amb el setmanari satíric "Papitu" a partir de 1908.
L'any 1910 va pintar la seva sèrie de dotze natures mortes.
Nonell morí a l'edat de 38 anys a conseqüència d'unes febres tifoideés l'any 1911.

          Dona del llit                            Dona seient                                 Llegint