Període històric:
La tonsura de Wamba

Mitologia:
Nimfes al capvespre
Safo  

Període realista:
Amigues
Bust de dona
Cap de captaire
Cap de jove
Després del treball
El pessebre
Nena donant menjar a una oca (MNAC)

Maduresa:
Cap de dona
Contes de l'avi
Dama a un Jardí
Ensomni
Idil·li
Misticisme
Nadal
Noia que fa mitja
Primavera al riu
Reverie  (1898)

Biografia:
Nascut a Barcelona l’any 1863.
Joan Brull va estudiar a Llotja a Barcelona com tants artistes d’aquest període. Els seus mestres foren Simó Gómez i Polo i posteriorment, durant la seva estada a París, Raphael Collin, que el va influenciar fortament en la seva evolució cap al Modernisme.
Inicialment es va interessar per temes històrics que va portar a terme en un estil totalment figuratiu. Un exemple de la seva producció en aquest període es el quadre "La tonsura del rei Wamba". Una altre temàtica desenvolupada per Brull en aquest període es la mitològica amb pintures com "Nimfes al capvespre" i Safo. 
Tot i que se’l classifica normalment dintre del simbolisme del que se’l considera un representant molt qualificat al costat d’artistes com Alexandre de Riquer, Adrià Gual o Josep Maria Tamburini, Brull va estar especialment influenciat pel Modernisme durant la seva maduresa. 
El seu període de maduresa començat als voltants de 1885 es caracteritza per el sentimentalisme, tendresa i una inspiració plena de malenconia que es manifesta de manera especial en els seus treballs Ensomni, Idil·li i Misticisme.
En Brull podem apreciar el pas del real cap al immaterial: des dels seus quadres anecdòtics amb escenes realistes, a aquells que representen l’ideal femení i el món somniat. A aquest mon de somni, s’afegeixen altres temes com els paisatges de la Costa Brava que tant apreciava i els seus coneguts retrats infantils.
Va estar en contacte amb els ambients intel·lectuals de Barcelona d’aquella època com el Reial Cercle Artístic de Barcelona i els Quatre Gats a on va conèixer a Santiago Rusiñol i a Ramon Casas amb els qui va tenir una bona amistat.
A més de la seva activitat com a pintor també va ser, circumstancialment, crític d’art a la revista Joventut.
Joan Brull va morir a Barcelona l’any 1912.

Exposicions:
Malgrat l’indubtable valor de la seva obra, únicament se li han dedicat quatre mostres monogràfiques (1924, 1959, ?, 2009), encara que aquesta limitació pot considerar-se en part compensada per la presència constant d’obres de Brull en exposicions col·lectives, nacionals i internacionals en ciutats com Barcelona, Nova York, Londres, París o Amsterdam, el que demostra la importància i acceptació de la seva obra.

Distincions:
En moltes de les exposicions en que va participar va rebre medalles com,  per exemple, a Madrid, els anys 1892, 1895, 1897 i 1899, i a  Barcelona els anys 1894, 1896 (Primera Medalla de l'Exposició Internacional de Barcelona amb Ensomni), 1898, 1907 y 1911. També va ser Medalla de Tercera Categoría a l'Exposició Universal de París de 1900.  
L’any 1904 va ser distingit amb el títol de Comanador de l’Orde d'Alfons XII.