| |
Biografia:
Nascut
a Barcelona l’any 1857.
En acabar els seus estudis de batxillerat, s’inscriu a la Universitat
Literària de Barcelona, en l’especialitat de Medicina, ja que la seva
intenció era seguir la tradició familiar. Nogensmenys va abandonar aviat
aquesta orientació per ingressar a l'Escola de Llotja a Barcelona a on va ser deixeble d'Antoni Caba. Les
primeres obres seves que es conserven, pertanyen a aquest període i
tenen una tendència molt acadèmica.
Meifrèn va descobrir l'impressionisme en el seu primer viatge a Paris i
aquest estil va influir tota la seva obra.
Les seves exposicions a Madrid l’any 1881, freqüents mostres a Barcelona - Sala
Parés - des de 1890, exposicions a Xicago el 1893, a Paris el 1899, a Brussel·les
el 1910, a Santiago de Xile i Buenos Aires el 1910, a Amsterdam
el 1912, a San
Francisco l'any 1915 i moltes altres arreu del mon, varen ser la raó del
seu creixent prestigi i el ampli coneixement del seu art.
Meifrèn va guanyar nombrosos premis.
Meifrèn va tenir una relació molt intensa amb Santiago Rusiñol
i els Modernistes essent un component del grup dels
Quatre Gats.
Els paisatges - especialment a Catalunya, Mallorca a on va ser Director de
l'Escola de Belles Arts de Palma des de 1907, i a les illes Canàries - son
probablement la seva pintura més típica, però també va realitzar
retrats.
La seva vida extraordinàriament activa, el va portar a viatjar a varis països
d'Amèrica com els Estats Units - a on va pintar paisatges de Nova York i
Nova Jersey - i també al Paraguai (1915-1917). A Europa, va visitar Itàlia,
França i Bèlgica a on també va pintar paisatges locals (1910).
Després d’una dinàmica activitat, va tornar a Barcelona l’any 1917 a on
va anar evolucionant fins al final de la seva vida cap el expressionisme.
Els seus treballs estan exposats a molts dels millors museus i a col·leccions
privades de tot el mon.
Eliseu Meifrèn va morir a Barcelona l’any 1940.
|
