GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arts Decoratives / Apel·les Mestres - Músic popular -

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

     Àrea especial Catedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme català fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Propòsit   Contacti'ns   Dades d'audiència

APEL·LES MESTRES
Músic popular

 
Sobre Apel·les Mestres:  Biografia:  Naixement i primers anys  Cap a la maduresa  Matrimoni i amics  Treball i vida social  Ideari polític, homenatges  Home polifacètic  El rei de les hortènsies  Últims anys
Obra:  El dibuix com a obra d'art Orígens  Capdavanter en noves tecnologies  Humorista  Dissenyador  Il·lustrador comercial  Encàrrecs editorials   Il·lustrador Prerafaelita   Poeta de la transició:  Apel·les Mestres i els Jocs Florals  Poesia Antibel·licista   Teatre   Músic popular   Liliana
Fonts i informació complementaria:  Bibliografia   Links   Llibreria de temes Modernistes   Cultivadors de les Arts Decoratives en el Modernisme Català

 

Apel·les Mestres: Cansons Ilustradas 1.879.

Apel·les Mestres: I·lustració publicitaria de Ramillete escolar.

Apel·les Mestres: Il·lustració de la partitura Idylle de Jeanne Fourgous.

Ape·les Mestres: Cansons per la Mainada.

Apel·les Mestres: Ângel que il·lustra "La Son" a Cansons per la Mainada.

Apel·les Mestres: "Cargol treu banya" a Cansons per la Mainada.

Apel·les Mestres: Laura, Elegies Íntimes.

Apel·les Mestres: Un quadern de Cansons.

Apel·les Mestres: Dotze Madrigals.

Apel·les Mestres: Amoroses.

Apel·les Mestres: Cansons Festives per als infants.

 

Músic popular:
L’interès d’Apel·les Mestres per la música comença de ben jove, ja que sense tenir coneixements de solfeig, sentí la necessitat de desenvolupar un mètode autodidàctic per recordar les melodies de les cançons que componia.

Apel·les Mestres s’imbueix dels dos corrents musicals que en aquella època predominaven a Barcelona. Per un costat la música clàssica europea, i per l’altre la música directa i popular d’Anselm Clavé.

Des del 1.862, el pare de l’Apel·les, que era l’arquitecte del Liceu, el portava sovint als concerts, on escoltava simfonies i òperes en veu dels millors cantants de l’època. Els seus autors preferits eren Haydn, Mozart, Schumann, Mendelson i Schubert. Amb sis anys, el propi Apel·les va ser testimoni de l’incendi del Liceu, fet que el va marcar profundament.

L’altre corrent musical que va influir el jove Apel·les, va ser el moviment Claverià, representat pel factor popular i el cant coral. Apel·les Mestres se sentia molt identificat amb Clavé que era alhora músic i lletrista de les seves pròpies composicions.

Sempre fidel a aquests principis, el gust musical d’Apel·les Mestres no va evolucionar amb els nous corrents modernistes. Com a melòman, entre el 1.878 i 1.880, havia format part de la delegació espanyola del Festival de Bayreuth, amb l’objectiu de sufragar l’estrena de Parsifal, tot i així no se sentí especialment atret per l’eufòria Wagneriana ni pel mite Arturià, tan de moda. Situació que contrasta amb el fet que Mestres havia estat un dels introductors de les tradicions germàniques de fades, follets i dones d’aigua.

La Música, per Apel·les Mestres, era una necessitat vital, i va saber-se envoltar de grans músics que el visitaven al passatge Permanyer. Allà, a l’entorn del piano, s’organitzaven setmanalment vetllades literàries i musicals. Passaren per casa seva, entre molts d’altres, Albèniz, Morera, Arteaga, Massenet, Pedrell, Falla, Tàrrega, Pau Casals, i el seu gran amic Enric Granados. Amb molts d’ells Apel·les hi va col·laborar assíduament, amb d’altres de forma eventual.

Entre les seves col·laboracions trobem lletres per a coral, d’acord amb els seus principis Claverians. Temes com Visca la Pau (1.876) amb música de Barbieri, Cançó de l’Armer amb solfa d’Enric Obiols, Cançó de Tardor (1.899) musicat per Francesc Roca, o d’altres musicades per Rodoreda: La Cançó del Desertor, El Caçador Negre, Els Olivaters, Nadal, i Avant. El propi Rodoreda va musicar el poema breu Nadal. El 1.895 estrena l’idil·li dramàtic La Nit al Bosch convertida en òpera també per Rodoreda. El 1.898 Pau Casals posa música a Els Mesos. El 1.903 un recull d’Apel·les Mestres és musicat per Carme Karr, amb qui mantindria una fructífera col·laboració, especialment a la revista Feminal de la Ilustració Catalana. També Narcisa Freixas li musicà cançons. El 1.918 publicà Pom de Cançons, deu temes per a nois amb música del pare Josep Antoni de San Sebastián. El 1924 s’edita la rondalla lírica Una Vegada era un Rey amb música de C. Casademont.

Apel·les Mestres va col·laborar en el teatre líric català, sobretot amb Granados i Morera. Tema que es tracta en el capítol del teatre. Només destacar que l’obra L’Home dels Arços (1.923) va ser musicada pel propi Apel·les Mestres.

Altre tipus de col·laboració s’estableix en el camp de la il·lustració. El 1.876 il·lustra Cançons de Noys i Noyas, amb text de Riera i música de Rodoreda. Del mateix any hi ha la il·lustració de Lo Anyorament de Clavé. El 1.879 il·lustració i lletra de Cansons Ilustradas també de Rodoreda. El 1.893 il·lustra Los tres Suspirs de l’Arpa amb Música de Ribera. El 1.908 col·labora en una col·lecció de sardanes de R Goberna, i també il·lustra un aplec de sardanes d’en Guiteras. El 1.910, o poc abans, publica Cansons per la Mainada de Mas i Serracant. En aquest capítol podríem afegir els nombrosos figurins que realitzà per al teatre líric, tema tractat en l’apartat Dissenyador.

Apel·les Mestres, per a gaudi propi, durant anys, va anar component cançons que desava en un calaix. La seva esposa Laura, insistia que si les donava a conèixer agradarien al públic, però Apel·les estava decidit a no fer-les públiques.

Laura, d’amagat d’ell, havia fet transcriure aquelles partitures. Van col·laborar en aquesta tasca Tàrrega, Granados i Sadurní.

Però no va ser fins el 1.922, després de la mort de Laura, que un grup d’amics, contra la voluntat del poeta, van organitzar una audició al Studium Masriera. Apel·les Mestres, amb el seu humor habitual ho qualificà de “traïció” i assenyalà els “culpables del complot”: Frederic Lliurat, J. Massià, E. Roig i el tenor Emili Vendrell.

El mateix 1.922, quan Apel·les Mestres comptava 68 anys, es va publicar el primer quadern de cançons que va assolir un èxit de públic i crítica. Apel·les Mestres arribaria a publicar 14 quaderns amb un total de 116 cançons: 6 volums sota el títol genèric de Quadern de Cançons. Després, el 1.916, 1.927, 1.929 i 1.931 al Studium Masriera, i interpretades per la liederista Conxita Badia, estrenaria respectivament Madrigals, Nous Madrigals, Amoroses i Balades. El 1.932 publicaria Laura - Elegies Íntimes -, així com la sèrie infantil Cançons per a Infants (Premiades al conservatori de l’Ateneu d’Igualada), Noves Cançons per a Infants, i Cançons Festives per a Infants.

Apel·les Mestres composava les seves cançons al piano de casa que tocava rudimentàriament, després, amics com  Lliurat o Massià completaven l’harmonització. Apel·les sabia perfectament que es trobava molt lluny dels veritables músics com Pahissa, Granados, Mompou, Casals o Morera, i no li agradava que l’anomenessin músic, sinó que preferia ser tractat simplement de Cançoner. Els seus quaderns no tenen cap altra pretensió que la d’agradar al seu públic.

Apel·les Mestres que es confessava un enamorat del Lied, a les seves melodies, sempre per a veu i piano, cercava el sentiment, la naturalitat i la simplicitat melòdica que tot sovint sorgeix de la pròpia musicalitat del text.

Les seves melodies abasten un ventall molt variat. Algunes recorden les cançons populars dels segles XVI i XVII, especialment el minuet o les gavotes (tal com el propi Apel·les esmenta en el pròleg de Madrigals). Altres composicions són de vena popular, i algunes poden arribar a tenir un aire dels seus admirats Mozart i Haydn.

Molts dels seus títols van assolir gran fama, especialment la Cançó de Taverna i Minuet.

El propi Falla havia arribat a elogiar la facilitat melòdica que tenia Apel·les Mestres per crear cançons.

Els principals intèrprets foren Mercè Plantada, Conxita Badia, Callao, Pilar Rufí, i sobretot Emili Vendrell que les interpretaria durant tota la seva carrera arreu del món, i les enregistraria en diversos treballs discogràfics.

Altres obres d’Apel·les Mestres són: La música del poema El Cuc i l’Estrella que després adaptaria al teatre amb el títol de Picarol (1.901), aleshores amb música de Granados; Apel·les també és autor de la lletra i la música d’un projecte d’himne català, així com de la versió musical de “No Passareu” conjuntament amb J.Cassadó.

Apel·les va ser un gran melòman tota la vida, i va esdevenir un habitual del Palau de la Música Catalana. Fruit de la seva relació amb el món musical, Apel·les Mestres va recopilar una sèrie d’experiències que havia compartit amb els més prestigiosos músics que sempre van acompanyar-lo. Aquest interessantíssim recull va aparèixer publicat el 1.927 sota el títol de Volves Musicals.

El seu profund esperit català es reflecteix també en l'inflamat patriotisme de l'himne de Catalunya que va escriure per a un concurs. Si bé l'himne oficial de Catalunya es Els Segadors, reproduïm aquí el d'Apel·les Mestres per fer-ne una difusió que en permeti un major coneixement.
 

  Dolça terra catalana,
noble terra on hem nascut,
torna a ser la sobirana
que altres dies has sigut.
Catalunya primer morta
que enjunyida per ningú,
seràs lliure perquè ets forta,
seràs forta perquè ets tu.

Quatre pals de sang roenta
barren l’or de ton escut.
És la sang que et fa valenta
contra el jou de servitud.
Catalunya primer morta
que enjunyida per ningú,
seràs lliure perquè ets forta,
seràs forta perquè ets tu.

El teu nom, llegat dels avis,
per nosaltres és sagrat.
Catalunya en nostres llavis
vol dir Pàtria i Llibertat.
Catalunya primer morta
que enjunyida per ningú,
seràs lliure perquè ets forta,
seràs forta perquè ets tu.

Dignes fill de tes entranyes
et volem més alta encar,
forta i gran com tes muntanyes,
clara i bella com ton mar.
Catalunya primer morta
que enjunyida per ningú,
seràs lliure perquè ets forta,
seràs forta perquè ets tu.

 
 

 

 



 

   
Apel·les Mestres: Nous Madrigals.

 

Apel·les Mestres: Salutació entre Apel·les Mestres i Pau Casals.

 
   
 Text de Xavier Jové i Lagunas.
 Imatges procedents de Col·leccions particulars.
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI