Cançons:
-Cançons de carrer - 1926
-Cançons populars catalanes harmonitzades - 1910
-Dotze cançons del Llibre de la Pàtria - 1936
-La cançó dels catalans - 1930
-La Marieta de l'ullviu - 1926

Misses:
-Missa de rèquiem - 1899

Obres líriques:
-Andreu el navegant 
-Bruniselda - 1906
-Dansa del gnoms - 1893
-Don Joan de Serrallonga 1907
-El castell dels tres dragons - 1931
-El comte Arnau - 1905
-El Ferrer de Tall
-Jesús de Nazareth - 1894
-L’alegria que passa - 1898
-La Santa Espina - 1907
-La viola d'or
-La nit de l’amor 1901
-Les monges de Sant Aiman
-Nit de Nadal

Obres simfòniques:
-Catalònia
-Concert per a violoncel i orquestra -1917
- Minuet per  a quartet de corda -1889
-Sonata per a violí i piano

Òperes:
-La fada - 1897
-Empòrium - 1906
-Titaina - 1912
-Tassarba - 1916

Poemes simfònics:
-Introducció a l'Atlàntida -1893
-El poema de la Nit i el Dia i de la Terra i de l'Amor - 1920

Sardanes:
-Baixant de la font del gat - 1926
-Catalunya
-Enyorança
-Girona
-La nostra Roser - 1941
-La sardana de la Pàtria - 1921
-La sardana de les monges - 1919
-L'Empordà
-Les fulles seques - 1909
-Les neus que es fonen
-Mar lliure - 1935
-Serra amunt

Biografia:
Nascut a Barcelona el 22 de maig de l’any 1865.
De ben petit, es va traslladar amb els seus pares a Buenos Aires - Argentina -. El pare, músic, el va iniciar en l’ambient musical en aquesta ciutat i més tard - 1875 - a Córdoba també a l'Argentina. Abans de la seva tornada a Barcelona, el govern argentí li va encarregar la composició d’algunes peces com "Himno a la patria" i "Mayo".
L’any 1883 tornà a Barcelona a on immediatament es va relacionar amb els més destacats músics d’aquell temps com Isaac Albéniz i prosseguí els seus estudis musicals amb els mestres Vidiella (piano) i Felip Pedrell (composició). A aquesta època corresponen composicions com el poema simfònic "Introducció a l'Atlàntida" escrita l’any 1893.
Posteriorment, va residir a Brussel·les a on va perfeccionar els seus coneixements musicals - fins al punt que alguns autors el consideren essencialment influenciat per aquest període - amb Paul Gilson i Philippe Févez.
Més tard torna novament a l’Argentina, fins que l’any 1890 s’instal·la definitivament a Barcelona. Aquí va començar una activa vida musical que el porta ben aviat a ser un dels més destacats representants del Modernisme musical. A aquesta època corresponen obres com l'òpera "La fada" que va ser estrenada en la "Quarta Festa Modernista" organitzada per Rusiñol a Sitges l’any 1897 i que va ser dedicada molt especialment a la música.
Una mica abans, l’any 1895, va fundar la coral Catalunya Nova.
A partir d’aquí, la vitalitat musical de Morera s’expressa en la composició de més de 800 obres de tots tipus: concerts, corals, música escènica, obres simfòniques, òperes, sardanes, etc., algunes de les quals es mencionen en l’apartat OBRA.
Morera es un dels exemples més brillants del nacionalisme musical. Algunes de les seves obres s’han incorporat al imaginari popular, sentimental i nacionalista català amb composicions com La santa espina, L’Empordà, Les fulles seques, La sardana de les monges, etc.
Morera també va ser autor d’obres teòriques sobre la música com un "Tractat pràctic d’harmonia". També va deixar escrites unes memòries "Moments viscuts" que es va publicar l’any 1936. 
Morera mort a Barcelona el 12 de març de l’any 1942. 

La pintura de l’esquerra de la pagina representa Enric Morera dirigint la Coral "Catalunya Nova".