Obra:
Dibuixos:
Dona
del llit
Llegint
Dona seient
Pintures:
Paisatges:
Arenys de mar
Capvespre a S. Martí de Provençals
Platja de Pequín
Bodegons:
(12)
Retrats:
Assumpció (2)
Blanca
Bust de dona
Cantant de cabaret
Consol
Doloretes
Dolors
Estudis (Varis)
Figura reclinada
Flores
La Sol
L'espera
Lola (2)
Series:
Els cretins de Boí
Series:
Gitanes:
Abatiment
Amparo
Angustias
Dones (Varis)
Dues gitanes
(2)
Estudi (Varis)
Figura (Varis)
Gitana (Varis)
Gitana amb mantó
Gitana jove
Gitana vella
Gitana vermella
Gitanes al Somorrostro
Gitaneta
Gitano
(Varis)
Gitanos
Innocència
La Chata
La Joana
La Manuela
La Paloma
La venedora d'ocells
Lassitud
Malenconia
Maruja
Meditació
Misèria
Niebit
Parella de gitanos
Pura, la gitana
Qui caurà
Repòs
Rosario
Rumiant
Temes socials:
Captaire cec
Demanant caritat
Misèria
Nit de Nadal
Pobres esperant la sopa
Pobreteria
Repatriat de Cuba al moll
Repòs
Sagristà fent caritat
Una buscona
Altres temes:
El burgès
|

Biografia:
Isidre Nonell i Monturiol va néixer a Barcelona l'any 1872.
Isidre Nonell va ser bàsicament un autodidacta. Malgrat això, també va
ser alumne de Josep Mirabent, de l'Acadèmia Martínez Altès i de Lluís Graner. També
va ser alumne de Llotja a
Barcelona.
El treball de Nonell es caracteritza en la seva joventut per l'alegria i
la riquesa de colors, juntament amb una estètica sòbria però intensa
inspirada en el Modernisme i en el
Impressionisme.
Aquest es el caràcter de la pintura de Nonell quan forma part de la
"Colla del safrà" - en la que coincideix amb altres autors com Canals, Vallmitjana, Gosé, Torner, Torres García, Adrià Gual,
Joaquim Mir i altres - entre 1893 i 1896. (El nom de Colla del safrà els
hi ve de les tonalitats que utilitzaven els seus membres en les seves
pintures, que recorda la tonalitat groguenca d'aquest producte).
Abans del seu primer viatge a Paris el 1886, Nonell va desenvolupar la sèrie
anomenada dels "Cretins de Boi". Nonell es va interessar
sempre per la gent marginal, solitària, malalta, dones gitanes i altre
gent de baixa extracció social en actituds de tristesa.
Nonell presta molta atenció a la cara sòrdida de la realitat, la cara
oposada a la societat burgesa, generant d'aquesta manera l'incomprensió i
rebuig dels que podien ser els seus potencials clients.
L'any 1887 va anar a Paris a on va prendre part en algunes exposicions
conjuntament amb altres pintors. En la seva segona estada a Paris entre
1899 i 1900 es veu fortament influenciat per l'impressionisme.
El 1907 Nonell, seguint les suggerencies del seu amic Utrillo, fa una
exposició antològica a Barcelona, en un estil diferent al que li es
peculiar, retrata dones ben vestides reflexant un aspecte molt més
sensual de l'univers femení. L'èxit d'aquesta exposició, malgrat tot, va
ser efímer i Nonell va retornar aviat al seu estil tradicional.
Nonell va ser també un excel·lent dibuixant. Fora de la seva temàtica
normal (veure els tres dibuixos d'aquesta mateixa
pagina), també va col·laborar amb el setmanari satíric "Papitu" a partir de 1908.
L'any 1910 va pintar la seva sèrie de dotze natures mortes.
Nonell morí a l'edat de 38 anys a conseqüència d'unes febres tifoideés
l'any 1911.

Dona del llit
Dona seient
Llegint
|