Es tracta d'un edifici allargat que ocupa el centre de la Plaça Gran amb tendes a banda i banda. El projecte inicial de construcció d'aquest mercat va ser fet per l'arquitecte Emili Cabanyes el 1891. L'any 1893, Josep Puig i Cadafalch va reformar la teulada amb una nova decoració de ferro forjat i de ceràmica.

Edifici projectat per l'arquitecte i mestre d'obres Jeroni Boada i construït als voltants de 1870.
Recentment restaurat, l'edifici té alguns elements arabitzants i la façana exhibeix una gran fantasia. A cada cantonada hi ha una petita torre rodona amb columnes que suporten un sostre de teules àrabs. La casa està coberta amb varies teulades i el conjunt es coronat amb una cúpula amb un mirador a quatre vessants. De fet, aquest edifici va ser construït abans del període Modernista, però mostra alguns dels elements que mes tard va adoptar aquest estil.
 

Construïda l'any 1894 segons projecte de Josep Puig i Cadafalch, aquesta casa es una de les primeres que mostren el geni de l'arquitecte modernista.
L'edifici està coronat per un conjunt d'escultures neo-gotiques atribuïdes a Eusebi Arnau, i presenta a la façana balcons de ferro forjat
Els esgrafiats de la façana mostren flors i altres motius vegetals sobre una imitació de maó vist.

L’arquitecte d’aquesta casa es desconegut, però alguns elements interiors de l’edifici es classifiquen dintre del Modernisme. 
La decoració sota el ràfec recorda l’estil romànic llombard.

Es tracta probablement de la primera casa projectada per Josep Puig i Cadafalch l’any 1891 en que va obtenir el títol d’arquitecte.
Es un edifici molt senzill edificat amb la intenció del seu propietari de dedicar-lo a lloguer. Te dos nivells i un pati posterior. La part mes interessant es la decoració ceràmica especialment sobre les finestres de la planta superior. 
El primer propietari va ser el metge quirúrgic Ernest de Sisternes i Bruguera, també músic i compositor.
Visites no autoritzades a l'interior.
 

Aquest conjunt d'edificis projectat per l'arquitecte Melcior de Palau i Simón l'any 1914 va ser ja dissenyat com a escorxador. 
El conjunt te tres naus unides per porxos, corrals, una casa del guardià i un dipòsit elevat d'aigua, tots ells construïts en estil Modernista. 
Aquest es un interessant exemple de Modernisme industrial, que actualment es conserva per dedicar-lo a magatzem municipal. 
El dibuix de les naus es senzill amb columnes construïdes amb maó, parets estucades amb finestres acuradament dissenyades i incorporant una lleugera decoració ceràmica. 
El tancament de ferro forjat es molt interessant especialment al voltant de la porta d'entrada. 
El dipòsit d'aigua elevat de planta octogonal també està decorat amb dibuixos de ceràmica amb series de tres finestres construïdes en maó a cada un dels vuit costats, en total vint-i-quatre finestres, estant el conjunt cobert amb teules àrabs. 
A causa de la seva utilització com a dipòsit municipal, les visites no son permeses a l'interior.

L'ajuntament de Mataró es un edifici anterior al Modernisme, però el sostre de la Sala de Sessions va ser dissenyat per Puig i Cadafalch l'any 1893, durant el període en que va ser arquitecte municipal de Mataró. 
Aquest enteixinat del sostre està adornat amb símbols nacionals catalans, escuts i sanefes.

Edifici projectat com a escola per l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig l’any 1906 i acabat el 1912.
Aquest bonic edifici te tres pisos i s’utilitza actualment com a residència de la tercera edat. La decoració realitzada bàsicament amb ceràmica i ferro forjat es típica del Modernisme. 
Els esgrafiats en les parets exteriors que envolten les finestres son d’una gran originalitat amb diferencies amb els dissenys Modernistes mes freqüents. 
El sostre sobrevola les parets amb un ràfec suportat per mènsules lleugerament decorades.