Apel·les Mestres estava especialment dotat pel disseny, durant tota la vida s’havia documentat prenent notes de tot el que l’envoltava. Gràcies al seu gran poder d’observació, a la seva potent imaginació i la sensibilitat artística, va poder conjuminar, en tot moment, realitat i fantasia per a les seves creacions.

Cada dibuix de Mestres ja era en sí mateix un autèntic disseny, entre els que podríem citar alguns ex-libris, com el de la seva esposa Laura 1.905 o el d’Alexandre de Riquer, realitzat per correspondre al que aquest li havia dibuixat. També va fer els dibuixos per als segells-vinyeta del Carnaval de Barcelona (1900), i per a una recapta benèfica a Barcelona amb el lema “Caridad”. Amb tot, ara ens referirem als dissenys Mestresians destinats a ser portats a la realitat fora del món imprès.

A Apel·les Mestres li agradava dissenyar figurins, tant de carnaval com teatrals.

Se sap que el 1876 va dissenyar uns figurins pel carnaval de Barcelona amb el tema de les arts: Música, Poesia, etc... En una altra ocasió va dissenyar unes disfresses que vestirien ell mateix, el seu germà i Pompeu Gener junt a un altre amic, van causar sensació en irrompre al ball disfressats dels quatre reis de la baralla.

Dels figurins de teatre, tenim constància dels següents:

Mestres es va estrenar amb una sarsuela de Roca i Roca musicada per Vidal Valenciano, i - Va de Cuento de J.Benavente -Picarol (1.901) - Els Pirineus (1.902) de V. Balaguer i F. Pedrell -  Nit de Reis (1.906) - Gaziel (1.906) - Joan de l’Os (1.907) - El 1.909 va col·laborar en els figurins d’una de les primeres pel·lícules cinematogràfiques, produïda per Adrià Gual, que portava a la pantalla l’obra Flors de Cingle d’Ignasi Iglesias. –Tornant al teatre, el 1.910 Els Miquelets d’Olesa, obra que va restar inèdita en morir l’autor de la música, C. Sadurní - (1.911) Liliana, amb partitura de Granados – 1.911 Flors de Cingle de I. Iglesias, en aquesta ocasió per al teatre. – (1.912) Nausica de Maragall - (1.914) La Viola d’or (Aprofitant els figurins de Liliana) - També va dissenyar el figurí de l’Herald per la inauguració del canal de Tortosa – L’obra Dret Diví d’A. Guimerà.

També trobem els dissenys de Mestres en el món del vitrall, sector de gran demanda en aquells temps. A banda dels vitralls que va dissenyar anònimament per la important factoria de Rigalt i Cia, casa especialitzada en vitralls artístics, Apel·les Mestres va dibuixar, entre altres, els de l’antic Cafè Colon de la Rambla de Barcelona, dos per la Caja de Previsión y Ahorro, i 3 per la Capella del Sant Sacrament de la Catedral de Manresa.

Finalment, podem esmentar que durant anys, Apel·les Mestres, va enriquir amb les seves creacions el món de l’escenografia teatral catalana, treballant al taller del reputat F. Soler i Rovirosa, tant en el disseny de decorats com en el de figurins, és el cas de Clorinda (1.881).