Encàrrecs editorials:
Apel·les Mestres atenia multitud d’encàrrecs editorials. En ocasions només era requerit per il·lustrar una portada de llibre com a Aires del Montseny de J. Verdaguer o la coberta del relligament anual de la revista Joventut de l’any 1.903; les cobertes d’un atlas o un diccionari com les de la Historia Universal César Cantú de 1.888; una partitura com Ydille de J. Fourgous 1.907; o un frontispici, com és el cas de Riquilda d’A.Kendall, una història sobre la noblesa catalana, publicat a Londres en llengua anglesa.
Apel·les sempre va estar obert a col·laborar tant en la traducció de clàssics com en la il·lustració d’obres d’altres escriptors contemporanis amb els que mantenia relació.
Escrupolós amb l’obligació contreta, Apel·les sempre procura ser fidel a l’ambient que la il·lustració requereix. El 1.879 viatja a la Mancha per documentar-se abans de d’il·lustrar Don Quijote, també es documenta a fons per La Hija del Rey de Egipto d’Ebbers, o Pompeya de B. Litton. Així mateix, viatjà a Polanco per prendre apunts abans de posar-se a realitzar les il·lustracions de El Sabor de la Tierruca de Pereda.
Apel·les Mestres, abans del 1.874 havia publicat ocasionalment alguns dibuixos anònims, però un cop iniciada la seva carrera d’il·lustrador ja va començar a firmar les seves creacions, com a Cansons de Noys y Noyas” del 1.875.
El 1.878 il·lustra El Sombrero de Don Adolfo, i Una Boda en Carapachay, ambdues de C. Prieto Valdés.
El 1.879 publica simultàniament en Castellà i Francès, a Madrid i París, l’obra Les Freres Zemganno, d’Edmond de Goncourt.
També del 1.879 és El Quijote, on destaca la seva potent imaginació, seguiria el 1.880 una edició de luxe de La Dama de las Camelias.
La dècada dels vuitanta, quan es generalitza el fotogravat, els dibuixos de Mestres assoleixen gran maduresa i qualitat. Inicia la seva col·laboració en dues col·leccions importants, Arte y Letras, i Biblioteca Verdaguer. De la primera podem destacar els Cuentos de Andersen (1.881), on mostra la seva facilitat pel dibuix infantil, La Hija del Rey de Egipto (1.881), El Sabor de la Tierruca (1.882) de Pereda, o Odas de Horacio (1.882) que comparteix amb altres il·lustradors. Per a l’Editorial Verdaguer s’encarregà de dissenyar les diferents cobertes de la col·lecció, com és el cas de La Mama de Girardin (1.882), les cobertes de Quintin Durward (1.884) o Bob Roy de W. Scott, de concepció força moderna. I també s’encarregà d’il·lustrar, entre d’altres, El Mundo por Dentro de Quevedo (1.881), corresponent a la sèrie de Novelas Españolas; Novelas de S. Farina (1.882); El Poquita Cosa (1.883) de Daudet, o Ione-Últimos dias de Pompeya (1.883).
Apel·les Mestres estava especialment satisfet de les seves il·lustracions per a Rinconete y Cortadillo, i El Lazarillo de Tormes, publicades dins de Novelas Ejemplares Españolas (1.881-1.882) per la editorial Verdaguer, caracteritzats per un estil de dibuix que no tenia precedents en el segle XIX i creava escola.
El 1.884 realitza les il·lustracions per a La Muerte y el Diablo de Pompeu Gener. Potser per tractar-se de l’obra d’un amic íntim, Apel·les concep la decoració com si fos un llibre propi, i hi aboca el seu esteticisme personal que ja anuncia molts dels canvis que s’esdevindran.
El mateix 1.884 trobem les Obras Completas del Duque de Rivas que co-il·lustra amb Pellicer.
En aquells anys la seva fama com a dibuixant era molt alta. Benito Pérez Galdós va anar a Barcelona per encarregar personalment a Mestres la il·lustració de Episodios Nacionales. El gran volum de feina que tenia en aquells anys Apel·les Mestres, només li permeté realitzar les il·lustracions de dues de les obres, El Equipaje del Rey José (1.884) i Un Faccioso Mas y Algunos Frailes Menos que es publicà a Madrid el 1.885 dins el volum X dels Episodios Nacionales.
També el 1.885 publica Qui Abrassa Molt de M. Figuerola, i La Eneida de Virgili.
El 1.887 trobem diverses obres del P. Luis Coloma, aplegades a Lecturas Recreativas, editades a Bilbao.
El 1.888 compartí amb altres il·lustradors Locuras Humanas de Justo López de Gomara. Il·lustrà Cantos Modernos de R.D. Perés, posant de relleu l’esteticisme i el japonisme. I també va il·lustrar tant el Diccionari Català Labèrnia del 1.888, com el Diccionario de Lengua Castellana Donadiu del 1.889.
El 1.891 trobem Al Primer Vuelo de Pereda, i també una obra monumental, El Liberalismo es Pecado. Segons explica Josep Aladern (Cosme Vidal) en una biografia del 1.893, Mestres va demanar un preu extraordinari per fer aquestes il·lustracions ja que no estava massa d’acord amb les idees de Sardà i Salvany, tot i així l’editor el va contractar.
Del 1.893 és Norte y Sur de R.D. Perés, amb il·lustracions de format petit sobre paper Thon que utilitzava habitualment per a molts dels seus encàrrecs.
A partir d’aquestes dates, la seva activitat com a il·lustrador disminueix, i no el tornem a trobar fins el 1.901 a Chirigotas de D.Ortiz (Doys), el 1.903 a Pascua Florida de Martínez Sierra, el 1.906 a Cuentos Rusos de J.C.Bruna, publicats dins de Hojas Selectas, a Contes d’en Perrault (1.907) de factura divertida i elegant, o col·laborant a Contes Blanchs (1.909) obra de Mossèn Ramon Garriga.
En aquesta època, a la revista Hojas Selectas trobem interessants col·laboracions con les Fábulas de Esopo del 1.909.
Probablement les seves últimes il·lustracions les trobem a Narraciones de R. Calzada, obra publicada a Buenos Aires el 1.914, any que ja perdria definitivament la visió.
