 |
|
Dades
pràctiques:
Adreça:
Carrer del Císter, 41
08022, Barcelona
Interès:
xxxxx
(3 sobre 5)
Estat de conservació:
Algunes humitats a les
voltes de l’església i alguna decoració mural mostren el pas del
temps i les vicissituds sofertes per l’edifici. però en conjunt
l’estat de conservació es
Bo.
Transport: Autobús
123
Visites: El
monestir té una hostatgeria. Prèvia petició es pot visitar
l’església i el claustre. Els hostes també poden assistir als actes
litúrgics de la comunitat. Els horaris son els següents:
Dies feiners: Matines a
les 6.30 h. / Oració a les 7
h. / Laudes, Tèrcia
a les 8 h. / Sexta a les 13 h.
/ Nona a les 15,25 h. /
Vespres a les 19 h. /
Completes a les 20,20 h. /
Missa diària consultar a la
comunitat.
Diumenges i Festius:
Matines
a les 6.30 h. / Laudes,
Tèrcia a les 8 h. / Eucaristia
a les 11 h. / Sexta a les 13
h. /
Nona, Rosari
a les 15,15 h. / Vespres a les
19 h. / Completes a les 20,20
h.
Accessibilitat
per a minusvàlids:
L’entrada pel carrer
Cister presenta una pendent considerable, des d’aquí hi ha una
pendent no tant pronunciada que porta fins al porxo de l’església.
Tota l’església es a peu pla i no presenta grans inconvenients. Per
visitar el claustre, cal salvar un desnivell de baixada de cinc
esglaons d’alçada mitja amb baranes, abans d’arribar a un modern
ascensor de considerables dimensions que ens deixa a l’alçada del
claustre. |
Historia:
L’orde del Císter
Els cistercencs es crearen l’any
1098, com una branca dels benedictins, al monestir de Cîteaux o Cister (Borgonya,
França), amb el propòsit de viure segons la Regla de sant Benet en tota
la seva puresa.
Aviat, especialment per la forta personalitat espiritual
de sant Bernat (1090-1153), abat de Claravall, gran místic, predicador
de gran prestigi i autor de moltes obres d’espiritualitat i teologia
monàstiques, els cistercencs (anomenats monjos blancs) proliferaren arreu
d'Europa.
Santa Maria de Valldonzella és un
monestir de monges de l’Orde del Cister, actualment situat a la part
alta de Barcelona molt a prop de la gaudiniana Casa
Bellesguard, area que acull també les restes d’un antic palau reial
a on hi va morir l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l'Humà.
Als
Països Catalans i a Catalunya en particular hi han
altres Monestirs Cistercencs entre els que citem:
-
Monestir de Vallbona de les Monges
(Urgell): Magnífic monestir d’estil gòtic d’una singular
sobrietat i bellesa en què destaquen l’església, els dos
cimboris i el claustre gòtic.
-
Monestir de Poblet (Conca de
Barberà): És el conjunt cistercenc habitat més gran
d'Europa i fou declarat
patrimoni de la Humanitat
el
1991.
Desamortitzat el 1835, la comunitat monàstica no hi
pogué retornar fins al 1940.
-
Monestir de Santes Creus (Alt
Camp): És, el monestir cistercenc que reprodueix millor
el pla de construcció de Sant Bernard. Actualment no té
vida monàstica, el que permet una visita molt detallada.
-
Monestir de Santa Maria de la Valldigna,
a
Simat de la Valldigna (Valldigna).
- Monestir de la Real a l’illa de Mallorca
El
monestir de Valldonzella
Els inicis:
El monestir fou fundat inicialment a la torre de
Santa Margarida de Santa Creu d'Olorda (Barcelonès),
en un lloc aïllat i boscós. Amb anterioritat al monestir cistercenc,
sembla que
hi havia hagut una petita comunitat femenina de
donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1147.
El 1226 el
bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de
Santes Creus de l'Orde del Císter perquè hi patrocinés l’erecció
canònica d’un monestir de monges cistercenques.
La constitució formal de la comunitat es va fer el
4 de novembre de l’any1237. La primera comunitat
la constituïen un total d'11 monges presidides per
la priora Berenguera de Cervera.
El monestir durant la Baixa Edat Mitjana, Jaume I el Conqueridor:
Un anys més tard de la
constitució de la comunitat
cistercenca, l’any1259,
els conflictes
armats del rei En Jaume I amb
els nobles catalans forcen les monges a refugiar-se a Barcelona - l’any
1263 la comunitat cistercenca va obtenir del rei Jaume I el permís per
traslladar-se a la ciutat -. Sembla ser que una part de la comunitat
monàstica, s’havia oposat a aquesta iniciativa que finalment es va
portar a terme.
Es va construir un nou monestir a ponent de
la ciutat de Barcelona, extramurs, al lloc dit la Creu Coberta, gràcies
a l’auxili dels fidels als quals el bisbe concedí indulgències si
ajudaven a la comunitat. El nou monestir va ser
inaugurat l'any 1269.
En
acabar la situació conflictiva no pogueren tornar al seu monestir, ja que el
bisbe Arnau de Gurb, no volgué que residissin més en un despoblat,
per assegura’ls-hi la millor protecció d’un entorn menys conflictiu.
En els anys següents, la
importància del monestir va créixer considerablement i la comunitat
nodrida principalment per filles de la noblesa catalana va rebre molts
favors del rei En Jaume el Conqueridor, els seus successors i els bisbes
de Barcelona, arribant a l’extrem d’incorporar-hi la parròquia de Sant
Esteva de Parets l’any de 1291. L’any 1308, la comunitat es componia
d’unes 35 monges.
Com a prova del seu
prestigi en aquells temps, el
1395 hi residirà el rei
Joan el Caçador i el
1410 hi emmalaltí i hi va morir el seu germà, successor i
últim rei del Casal de Barcelona (dinastia catalana)
Martí l'Humà. Pocs anys després, la seva vídua
Margarida de Prades s’hi retirà.
La situació del monestir i l’observança monàstica de la comunitat van
fer que, al s.XIV, els reis i la cort, en
entrar o sortir de Barcelona, s’hostatgessin sovint a Valldonzella. No
es estrany, doncs que el monestir gaudis de la protecció i del
patronatge dels reis i la noblesa.
El Concili
de Trento i les vicissituds posteriors:
Les reformes originades en el Concili de Trento van afectar molt la vida del monestir,
ja que va insistir
en la clausura i va prohibir d’entrar-hi més novícies,
fins que la prohibició fou atenuada per Roma el 1599
gràcies a l’intervenció de Felip II d'Aragó (Felip
III de Castella).
En
1640-43, durant la guerra dels Segadors, les monges
abandonaren el monestir i es traslladaren dins la
ciutat, essent el monestir destruït el 1652
amb motiu del setge de Barcelona.
El 1674 la
comunitat passà a viure a l’antic priorat de
Natzaret, a l'interior de la ciutat, situat al carrer que més tard rebé el nom
de Valldonzella, prop del portal de Sant Antoni de la muralla, on residí pràcticament fins el
1909, bé que durant el segle XIX les monges hagueren
d’abandonar el monestir el 1814 i refugiar-se a
Mataró (una bona part de l’edifici fou destruït, i
reedificat el 1826).
El
1835 van haver d’abandonar novament el monestir a causa
de la Llei de Desamortització que obligava els ordes religiosos
a abandonar les seves pertinències (dites en mans mortes per
estar en poder d’institucions de les que mai sortia la propietat) en
favor de l'Estat. L’any
1847, les poques monges supervivents de l’exclaustració
tornaren a reunir-se residint-hi fins el
1909.
El segle XX,
la Setmana Tràgica , l’actualitat:
Aquest any 1909 es van
produir els fets de la
Setmana Tràgica que obligà les monges a refugiar-se a la
Torre dels Pardals a
La Sagrera, propietat de la família Valls i Martí.
Com
molts d’altres edificis religiosos, el convent fou destruït
pel foc.
Després d’aquest fet, l’abadessa
Esperança Roca i Roca, aconsellada pel director espiritual de la
comunitat, el futur bisbe Torras i Bages, emprengué la construcció del
nou monestir que és l’actua’l.
L’any 1913 es
traslladaren a l’indret actual de Bellesguard al nou monestir
projectat per
Bernadí Martorell i Puig,
encara que
l’església no pogué ser
acabada i consagrada fins al 1922. Aquesta
església,
dedicada a l’Assumpció, és un notable edifici
modernista neogòtic.
Aquest estil amb
reminiscències de l’art medieval, apareix a Europa en l’època del romanticisme, a
finals del segle XIX, i té el seu període de major esplendor fins
al final de la primera dècada del segle XX.
L’església segueix dintre dintre del Modernisme una clara orientació
neogòtica, amb elements molt originals que es manifesten especialment a
l'interior de l’església (per exemple: en els finestrals amb vitralls
fets cada un d’ells en honor dels sants de l’orde del Císter, en els interessants reforços ornamentals dels arcs dels creuer
i també en l’original disposició de les columnes arcs i voltes del
creuer i el transepte). El conjunt mostra una gran força
arquitectònica i decorativa.
Descripció de l’edifici:
|
