Aquesta casa es una obra d’art de l’arquitecte Josep Pujol i Brull, edificada l’any 1906. Es una típica casa rica de poble amb una exuberant decoració modernista a la façana, en especial al voltant de les finestres. Les parets estan decorades amb motius vegetals bàsicament flors.
Alguns aspectes de la decoració son objecte de polèmica entre els entesos, ja que els balcons de pedra del primer pis no combinen adequadament amb el resta de la façana - segons algunes d’aquestes opinions -. 
La casa està molt ben conservada tant a l’exterior com a l'interior a on molts dels mobles i altres elements son els originals. 
De la casa només es pot visitar l’exterior.

Construïda en una cantonada l’any 1908 segons un projecte de l’arquitecte Eduard Mercader i Sacanella.
Aquesta casa està rodejada per un jardí, amb una torre que emergeix per sobre del cos de l’edifici i que conté la caixa de l’escala a la part de l’edifici que dona al carrer Sant Isidre. 
Alguns dels elements més interessants d’aquesta façana son la porta, la terrassa i les finestres amb un disseny neoromànic 
En la façana que dona al carrer Francesc Gumà l’element arquitectònic més interessant es la balustrada d’inspiració gòtica. 
Només es pot visitar l’exterior.

Casa construïda l’any 1881 per un arquitecte desconegut. La data de construcció es pot veure en la porta. 
Típica casa Modernista amb tres façanes que donen a dos carrers i una cantonada amb una decoració molt rica al voltant de les obertures i baranes dels balcons fetes amb ferro forjat. 
Aquesta riquesa decorativa es va veure, però, afectada per la venda fa alguns anys de les magnifiques vidrieres que enriquien la tribuna del xamfrà.  
L’unitat de decoració de les façanes està reforçat per el coronament que les uneix harmoniosament.

Casa construïda l’any 1911 per un arquitecte desconegut.
Edifici amb tres façanes als carrers Sant Bartomeu i Sant Gaudenci i sobre el jardí posterior. 
La façana principal té tres obertures a cada pis amb un balcó amb barana de ferro forjat al centre de la primera planta. 
Cada finestra a cada costat del balcó té una barana de pedra decorada amb elements florals igual que la finestra central del segon pis. Al nivell del terrat, la casa mostra una cornisa que dona un aspecte unitari a les tres façanes. 
La façana que dona al jardí està completada per una galeria amb arcs semicirculars en el primer pis.

Casa projectada per l’arquitecte Gaietà Buigues i Monravà l’any 1900 en un llenguatge aparentat al gòtic francès, una variant poc comuna del Modernisme català. i
Gran casa unifamiliar amb una característica diferencial amb respecte a les edificacions corrents a Sitges a l’època, la magnifica torre que emergeix entre les altres cases del vell centre de la població. 
Cada façana de la casa té una forma diferent, la teulada amb merlets a la part que dona al jardí, el frontispici triangular, la tribuna sobre el carrer i el balcó en el angle entre ambdues façanes.
Alguns dels elements decoratius del gòtic francès, les gàrgoles, els arcs ogivals i les balustrades adornades amb quatrilifs.  
També trobem ceràmica i ferro forjat que s’utilitzen en varies parts de l’edifici.
La casa es actualment un hotel i se’n pot visitar l'interior.

Casa construïda l’any 1911 i ampliada el 1928 per Josep Maria Martino.
Els elements més interessants son el balcó amb barana de ferro forjat i la barana del terrat adornada amb formes típicament Modernistes. 
La façana lateral dona a un petit jardí amb la porta d’entrada principal.

Petita casa només de planta baixa, projectada per l’arquitecte Juli Batllevell i construïda l’any 1908.
Façana decorada amb esgrafiats i coronada per una barana amb un frontó arrodonit que inclou el nom de la casa.

Torre unifamiliar projectada inicialment per l’arquitecte J. L. Calvo l’any 1906 i posteriorment reformada per Josep Domènech i Estapà el 1907. Domènech va canviar la estructura de les obertures i la decoració. 
L’originalitat d’aquesta casa està en aquestes modificacions i en la capella annexa. La capella trenca l’uniformitat de la façana i li dona amb el seu estil romànic un aspecte inusual. 
Les finestres dissenyades per Domènech i Estapà son diferents a la planta baixa que en el primer pis, però tenen en comú l’emmarcat esglaonat que al primer pis es molt més agosarat i atractiu. Es diferencien en canvi per la divisió central de les finestres del primer pis que en les de la planta baixa no apareix. L’esglaonat de les finestres del primer pis es reprodueix en la barana del terrat.
La casa està ocupada actualment per una fundació educativa.
Només es pot visitar des de l’exterior.
 

Edifici projectat per l’arquitecte Ignasi Mas i Morell l’any 1913 i acabat el 1915.
La casa es un típic edifici urbà amb planta baixa, entresol i dos pisos més.
Nogensmenys, la casa està plena d’originals estructures modernistes com les portes i finestres que estan formades per l’evolució d’un arc convex deprimit. 
Els pisos primer i segon presenten balcons que en el primer son correguts i en el segon petit balcons individuals per a cada obertura. Aquests balcons estan construïts amb ferro forjat com es característic del modernisme. 
L’element més característic de l’edifici es la "torre del rellotge" sobre la façana que dona a la Plaça del Cap de la Vila cantonada al carrer Major. La torre adornada amb un rellotge, està coberta per cinc estretes teulades a dues vessants recobertes amb trencadís que també decora la torre cònica que corona l’edifici. 
L’edifici només es pot visitar des de l’exterior.

Casa situada en una cantonada, projectada per l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig i construïda l’any 1929.
L’element més característic es l’urna que es troba a l'unió de les dues façanes. 
Les obertures son típiques de l’últim Modernisme català. 
Una llarga cornisa de maó divideix la planta baixa i el primer pis. 
La façana sobre el carrer Major te quatre obertures tant en el primer com en el segon pis, amb dues llargues balconades al primer i balcons individuals al segon tots amb baranes de ferro forjat.

Casa atribuïda a l’arquitecte Gaietà Miret i Raventós, construïda l’any 1907.
Es una típica casa Modernista amb riques decoracions florals al voltant de les obertures. 
El llarg balcó del primer pis està sustentat per mènsules i té una interessant barana de ferro forjat. 
L’edifici té un interessant coronament molt típicament modernista.

Mercat projectat per l’arquitecte Gaietà Buigues i Monravà l’any 1889 i construït el 1890.
Els materials utilitzats son totxo per a les parets i ferro per a les bigues i la marquesina sobre el porxo de la façana. 
L'interior està il·luminat per les onze estretes finestres situades a la façana sobre el porxo. Sobre aquestes finestres, un ràfec decorat protegeix la façana contra la pluja. 
Trobem un escut de Sitges sobre la senzilla reixa que tanca la porta principal. 
Les façanes laterals presenten també obertures separades per pilars, per il·luminar l'interior. 
Actualment, aquest mercat es un espai per exposicions que es pot visitar tant per fora com per dintre.
 

Estàtua de l’escultor Josep Reynés erigida l’any 1906 com a homenatge al Doctor Bartomeu Robert que va ser un honest polític de finals del segle XIX.
El monument es troba a la plaça de l'Ajuntament en uns petits jardins entre l’edifici de l'Ajuntament i l’església. 
Aquesta estàtua es un magnífic exemple del treball de Reynés molt interessat en el realisme dels seus personatges.

La vila de Sitges va encarregar a l’escultor Josep Reynés l’any 1897 un monument dedicat al pintor Domenikos Theotocopoulos dit El Greco. 
L’origen d’aquesta idea de retre un homenatge a un artista desconegut a Sitges en aquell temps, es deu a la proposta que va fer Santiago Rusiñol, un pintor i escriptor Modernista atret per l’art de El Greco i que vivia freqüentment a Sitges, a la seva casa del Cau Ferrat a on organitzava les Festes Modernistes.
Josep Reynés un escultor modernista, té una altra escultura a Sitges, el Monument al Doctor Robert i varies obres d’art a Catalunya com part de les escultures de l'Arc de Triomf a Barcelona.

Edifici projectat per l’arquitecte Salvador Vinyals i Sabater, acabat l’any 1901.
La tribuna del primer pis, sense cap particular interès, substitueix la inicial que tenia un aire Modernista molt més marcat. 
Altres lleugers tocs decoratius es troben al voltant de les finestres del segon pis i la barana del terrat.

Construïda per el "mestre d’obres" Gaietà Miret i Raventós l’any 1908.
Aquesta magnifica casa està situada davant del mar. El projecte de Gaietà Miret era de remarcar l’angle en que s’uneixen les dues façanes amb un balcó de ferro forjat que servis de sortida a la porta que es troba en aquest angle en el primer pis i que estava decorada amb una columna central llisa que va substituir una altre d’helicoïdal que existia inicialment.  
La planta baixa ha vist també alterar el seu dibuix original i la estructura del projecte global inicial amb planta baixa i dos pisos, també es va alterar al afegir-li un tercer pis segons projecte de J.M. Martino afortunadament seguint una estètica modernista. 
Només es pot visitar l’exterior.

Casa projectada per el "mestre d'obres" Gaietà Miret i Raventós, construïda l’any 1908.
Malgrat la seva senzillesa, aquesta casa te alguns interessants elements Modernistes: el disseny de les obertures de la planta baixa, el balcó del primer pis amb una interessant barana de ferro forjat i la barana del terrat amb un dibuix ben típic del Modernisme català. 
Malauradament en el segon pis, la galeria de quatre obertures originalment construïda va ser substituïda per la present obertura quadrada amb balcó sense cap interès.

Casa projectada per l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i construïda l’any 1899.
Aquesta magnifica petita casa, malauradament no gaire ben conservada, reflexa l’estil d’un dels arquitectes més prestigiosos del Modernisme. 
La varietat de formes neogòtiques, amb diferents dibuixos de les obertures a cada nivell de l’edifici es una demostració del mestratge de Sagnier desenvolupat en un petit espai. 
La planta baixa ens mostra arcs lobulats per porta i finestra. El primer pis també amb dues obertures amb llindes i rebranques adovellades es completa amb un balcó de barana ondulada construïda amb ferro forjat i sustentat per una gran mènsula central.
El segon pis es completament diferent amb una galeria de cinc arcs gòtics coronats per una teulada construïda amb teula àrab i a sobre una barana que imita uns merlets.

Casa projectada per l’arquitecte Jaume Sunyé i Juncosa l’any 1878. El primer propietari va ser Josep Miravent i Gatell un pintor que va prendre part l’any 1892 a la Primera Festa Modernista.
Es una casa unifamiliar amb tres nivells. La decoració té un cert gust àrab.
Només es pot veure des de fora.

Projecte de l’arquitecte Josep Font i Gumà construït entre 1910 i 1912.
La major part de l’edifici està formada per tres cossos diferents. El arquitecte va posar molt d’interès en donar al conjunt una varietat de formes per evitar un aspecte massa uniforme. Per això, les finestres estan dissenyades amb arcs de diferents formes normalment de maó.
La secció central està coronada per una cúpula.
Les seccions laterals estan ocupades per les habitacions.
Dintre de l’hospital existeix una interessant capella amb un altar del segle XVI.

Edifici atribuït a Francesc Berenguer i Mestres deixeble de Gaudí.
Edificat en un espai natural actualment protegit per ser utilitzat com a corral d’animals. El conjunt consisteix en tres cossos amb façanes de pedra natural i maó al voltant de les obertures. 
L’element més interessant es la coberta del pou que adopta una forma de xemeneia industrial cònica construïda amb pedra a la base i maó.