Escultura funerària:
- Al·legoria de la Religió, Mausoleu Malagrida, Cementiri de Montjuich - Barcelona, 1910
- Crucifix, Cripta de la Capella de Manel Girona a la Catedral de Barcelona, 1910
- Mausoleu Sedó, Cementiri de Reus

Biografia:

Naixement, conflictes amb el pare i primers estudis:
Eduard Batiste Alentorn nasqué a Falset el 5 de desembre de 1855, dintre d'una família amb un pare extremadament conflictiu que havia arribat a l'extrem de fer varis intents de matar els seus dos fills. Aquesta es la raó per la que l'Eduard es va treure el cognom patern i va signar a partir d'un moment donat com Eduard B. Alentorn.
Des de ben petit s’interessà per l’escultura, ja als catorze anys figura escrit a Llotja com a estudiant de Dibuix de l’Antic, Escultura i Anatomia pictòrica fins a l’any 1874 que finalitzà els estudis. A Llotja tingué a Roig i Soler com a mestre principal, amb qui ja havia començat a estudiar la escultura als tretze anys al seu taller del Carrer Aragó.
Entre 1870 i el 1877 treballa amb Rafael Atché en un primer moment, però sobretot amb Andreu Aleu, un  dels seus principals mestres.  Després serà deixeble dels germans Vallmitjana (Venanci i Agapit), que foren els qui l'introduïren plenament en el moviment artístic de l’època, cedint-li l’any 1882 la realització de l’escultura de la Venus de la Cascada del Parc de la Ciutadella. Fins recentment, s'havia atribuït aquest conjunt escultòric a Venanci Vallmitjana, però recents estudis n'hi atribueixen l'autoria a Alentorn de manera ben documentada. Encara que el projecte inicial fou dels Vallmitjana, la realització i considerables incorporacions posteriors son obra indubtablement d'Alentorn.
Estigué estudiant uns anys a Roma fins el 1881, encara que no queda clar per quina entitat fou becat.

Exposicions i encàrrecs:
El 1881 participa a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb l’escultura del Fill Pròdig, el mateix any que guanyà el Concurs per al Monument a Ramon Llull que s’organitzava a Mallorca. Però, com s’ha dit, la seva fama arriba el 1882 quan els Vallmitjana abandonen l'encàrrec de la Venus del Parc i el traspassen a ell. El bon resultat aconseguit per Alentorn en la realització de la escultura propicià una allau d’encàrrecs per part de la Comissió de la Ciutadella. En els anys següents li foren encarregades les escultures sedents de Felix de Azara i Jaume Salvador per a la Façana del Museu Martorell –escultures premiades amb la medalla de bronze a la Exposició Universal del 1888-, la Font de la Guineu i la Cigonya, l’Astròleg (escultura desapareguda) i  les Al·legories de la Fama que coronaven el Palau de Belles Arts.
El 1888 col·labora amb una escultura, La Marina, en el Monument a Güell i Ferrer. Seguidament, realitzà el mateix any les escultures del Capità Margarit i la Efígie de Juan Pérez per al Monument a Colon.  
Els anys següents estan marcats per la realització de les 3 escultures de la Façana de la Catedral (1890) i pels 3 relleus i 4 escultures del Palau de Justícia (1894-96).
El 1900 realitza la Santa Eulàlia per al Pla de la Boqueria i seguidament també realitzà el Relleu del Timpà de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Estils:
L'obra d'Alentorn es des dels seus inicis realista i aquesta es la forma que predomina en tota la seva obra, que mostra ben aviat una gran qualitat tècnica que es va consolidant amb els anys. Potser una de les obres més acabades en aquest sentit es el Crucifix de la Cripta de la Capella Manel Girona de la Catedral de Barcelona.
Malgrat tot, als voltants de 1915 i coincidint amb el triomf del Noucentisme, algunes de les seves obres d'adorn urbà (Fonts de la Tortuga, de la Pagesa, etc), mostren una certa evolució cap aquest estil, que potser no es va acabar de consolidar.

Escultures monumentals i últims treballs:
El 1904 realitzà un dels seus monuments més destacables, el Monument al General Vara de Rey per a la Ciutat d'Eivissa, alhora que es presentava en nombrosos concursos com el Concurs per al Monument al General General San Martín  al Perú, que no guanyà.
A partir de 1906 començà a treballar en l’obra del Cimbori de la Catedral que nodrí amb 8 àngels que el rodegen i la colossal escultura de Santa Elena de set metres d'alçada que el corona, acabada el 1910, el mateix any que acabava l’escultura de l’Al·legoria de la Religió per al Mausoleu Malagrida del Cementiri de Montjuich i que esculpia el Crucifix per a la Cripta de la Capella de Manel Girona a la Catedral de Barcelona. El 1915 treballà en 3 fonts publiques per a l’Ajuntament de Barcelona: la Font de la Tortuga, la Font de la Pagesa i la Font del Negrito.
Una de les últimes obres que coneixem és el bust de Ferran Alsina del MNACTEC, que originalment es trobava al Museu de la Mentora Alsina del Tibidabo a Barcelona.
Alentorn moria el 7 de setembre de 1920 als 65 anys a Manresa, on treballava en la elaboració del Monument als iniciadors de la Sèquia que no pogué acabar.
Alentorn fou un escultor que treballà de forma molt abundant i constant, encara que el seu valor ha estat oblidat, degut al fet que ha estat poc estudiat i al poc coneixement que hem tingut de la seva obra; fou un escultor prolífic i molt ajustat al gust de l’època, un fet que li proporcionà encàrrecs de part dels més alts clients: Rius i Taulet, Manel Girona, Peris i Mencheta, Malagrida….