Escultures de retrats:
Retrat de Josep Artal
Retrat de Josep Bertrand
Retrat d'Echegaray
Retrat de Pere Grau Maristany
Retrat d'Eusebi Güell
Retrat de M. Parade
Retrat de Pérez Galdós
Retrat de Ramon Picó
Retrat d'Alexandre de Soler
Retrat de José Maria Vidal Quadras

Estatuària pública:
Monument al General Sant Martí (Argentina)
Retrat de Francesc Ferrer i Guàrdia (Barcelona)
Retrat d'Àngel Guimerà (Barcelona)
 

  [1]

Biografia:
Josep Cardona i Furró va néixer a Barcelona l'any 1878.
Va ser deixeble de l'escultor  Manel Fuxà i Leal i va cursar Estudis Superiors de Pintura, Escultura i Gravat a l'Escola de Belles Arts de Llotja.
L’artista va coincidir a l’Escola de Llotja amb Picasso i van compartir taller al carrer Escudellers Blancs de Barcelona, moments en que també l'escultor participava a les tertúlies dels Quatre Gats.
En Cardona va ser soci del Cercle de Sant Lluc, al menys des de l’any 1897, de la Societat Artística i Literària de Catalunya, amb la qual va participar en diverses exposicions organitzades a Barcelona, i del Reial Cercle Artístic que va comptar entre la seva col·lecció amb unes quantes escultures de l’artista. Així mateix, en Cardona, a més de col·laborar en diverses activitats culturals organitzades pel Cercle, va presentar, juntament amb aquesta entitat, una sèrie d’obres en exposicions celebrades a Barcelona i Madrid.
El 23 d’octubre de 1922 Josep Cardona i Furró va morir a Moià a causa d’una greu malaltia.

Estils:
L’obra d’aquest escultor, que es caracteritza pel seu naturalisme, es pot dividir en dos grans blocs:
Caràcter costumista: seguint el realisme de les escultures de gènere del belga Constantin Meunier, Cardona realitza uns tipus de personatges de caràcter popular, els quals mostra en actitud de treball o bé quan ja han tornat de la feina, com per exemple la figura d’una Espigoladora que per la seva disposició presenta una gran similitud amb les de Jean-François Millet.
Retrat: sembla que va rebre la influència de Pavel Trubetskoj, escultor italià d’origen rus seguidor de Rodin, el qual va realitzar retrats esculpits en petit format de gust impressionista. En Cardona va retratar personatges del món de la cultura, de l’aristocràcia i de la burgesia. En general, són petits bronzes destinats a ser col·locats sobre algun moble o columna, en una sala o despatx. Són figures d’impressió, repentistas, gairebé improvisades, amb unes línies fugaces, senzilles, però no exemptes d’elegància. Si bé l’escultor ha sabut plasmar a la perfecció els trets dels personatges retratats, allò més important és que aquests conserven el seu aire peculiar, la seva personalitat.
Malgrat tot, l'obra de Cardona encara no ha estat estudiada molt a fons, per això, encara que de vegades se l'ha situat dintre d'una estètica realista, cada vegada s'hi troben més elements d'estètica modernista.

Trajectòria artística:
1894: II Exposición General de Bellas Artes de Barcelona.
1896: III Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas de Barcelona.
1897: III Exposició del Cercle de Sant Lluc a la Sala Parés.
1898: IV Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas de Barcelona.
1901-1908: Salons anuals de París. Al Saló de 1906 va ser premiat amb menció honorifica.
1904: a partir d’aquest any és freqüent veure representacions d’obres seves a Ilustració Catalana.
1907: V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas de Barcelona amb el Reial Cercle Artístic i també de forma individual. 
1908: exposició a la Sala Parés.
1909: primera exposició individual a la Sala del Faianç Català.
1909-1918: va residir a la República Argentina on va realitzar obres de gran format, com ara el Monument al General Sant Martí, a la ciutat d’aquest nom, encarregat pel govern argentí. També va exposar a Nord Amèrica. No obstant això, durant aquests anys, algunes de les seves obres continuaran formant part de diverses exposicions a l’estat espanyol.
1910: Exposición de retratos y dibujos antiguos y modernos de Barcelona.
1915: Exposición General de Arte del Reial Cercle Artístic.
1916: exposició a la Sala Parés amb la Societat Artística i Literària de Catalunya.
1917: exposició a la Sala Parés i també a la Exposición Nacional de pintura, escultura y arquitectura de Madrid, col·laborant amb el Reial Cercle Artístic.
1918: Exposició d’art de Barcelona amb la Societat Artística i Literària de Catalunya.
1919: Exposició d’art de Barcelona amb la Societat Artística i Literària de Catalunya.
1920: Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid.
1921: Exposició d’art de Barcelona amb la Societat Artística i Literària de Catalunya.
1922: Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb el Reial Cercle Artístic i Exposició d’art de Barcelona amb la Societat Artística i Literària de Catalunya.

Exposicions pòstumes:
1923: Exposició d’art de Barcelona amb la Societat Artística i Literària de Catalunya. Aquesta entitat, juntament amb el Reial Cercle Artístic, van organitzar una exposició en honor del seu soci comú.
1926: Exposición Conmemorativa del XXV Aniversario de la Fundación de la Societat Artística i Literària de Catalunya.
1928: exposició individual dedicada a l’artista a les Galeries Laietanes.

Estatuària púbica a Barcelona:
Actualment, dues de les escultures de Josep Cardona formen part del paisatge urbà de Barcelona com l’escultura d’Àngel Guimerà situada a la Plaça Sant Josep Oriol, obra que es va inaugurar el 23 de setembre de 1983 i integrada a la col·lecció de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’una rèplica que va realitzar l’escultor Josep M. Codina i Corona, a partir del model original d’en Cardona. La peça original es conserva actualment al fons de l’Institut del Teatre. La segona escultura és la del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia exposada al Passeig de la Vall d’Hebron des de la seva inauguració el 23 d’abril de 2002 i que forma part de la col·lecció de la Universitat de Barcelona.