Típica casa modernista sobre la que no existeix documentació, excepte pel que fa a l'any de construcció 1923. S'atribueix a Jujol a causa del seu estil que es pretén proper al d'aquest arquitecte. 
Trobem sobre la façana lateral, molt característica, esgrafiats d'una gran bellesa amb dibuixos de garlandes vegetals d'un color groguenc que no contrasta excessivament amb la façana. La coronació es ondulada seguint una de les característiques dels edificis modernistes.
La casa està en bones condicions de conservació. Al ser una vivenda de propietat privada, no se'n pot visitar l'interior.  

L'arquitecte d'aquest edifici Josep Graner va rebre l'encàrrec del propietari Antoni Rovira i Estruch l'any 1926 per construir aquesta interessant casa. 
Abans d'acabar-se la construcció, Josep Maria Jujol i Gibert va rebre l'encàrrec de decorar la façana. El frontó triangular que culmina la façana i la seva decoració amb sanefes i dibuixos geomètrics es efectivament ben típica de Jujol.
Només l'exterior té un interès artístic. 

Es tracta d'una petita vivenda unifamiliar projectada per l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert l'any 1921. 
El promotor va ser Pere Xaus.
L'element més peculiar d'aquesta casa es l'habitació cúbica que està situada sobre l'entrada i que trenca expressament amb l'estructura bàsica de l'edifici. 
La decoració de la façana es composa de sanefes de color blau decorant els voltants de les finestres amb un parell d'ànecs a sobre de cada una.
A les columnes a cada costat de l'entrada principal i a sobre de la porta, hi han alguns adorns ceràmics. 
La casa es troba en bones condicions. L'interior no es pot visitar. 

La primera església de Sant Joan Baptista està datada l'any 1002 i era situada a Sant Joan Despí al mateix lloc que en l'actualitat.
Les vicissituds històriques naturals i socials per les que ha passat, son la causa de les diverses reconstruccions que ha sofert al llarg dels segles. La ultima, després de la guerra civil espanyola en que Catalunya es va veure immensa i durant la qual l'església va ser destruïda per un incendi. 
L'església actual va ser projectada y construïda per l'arquitecte Josep Maria Ayxelà sota la direcció artística de Josep Maria Jujol. A més, aquest últim va ser l'autor directe d'alguns dels elements decoratius com dos púlpits i un altar. 
Dintre dels petits elements decoratius realitzats per Jujol per a aquesta església destaca un sagrari fet amb materials molt simples però d'una impressionant riquesa decorativa (veure foto a la dreta). 
Visites en hores de culte. 

Aquest tancat va ser projectat per Josep Maria Jujol i Gibert, que va rebre'n l'encàrrec de la propietària - Madrona Salesa vídua d'Alesan-.
La longitud total es de 15,50 metres.
Els elements més peculiars, son els acabats piramidals de les columnes de sustentació, coberts amb trencadís (peces ceràmiques trencades) que son un recurs molt utilitzat dintre de la obra de Jujol que va ser l'autor d'altres importants aplicacions d'aquesta tècnica - els bancs del Park Güell en son un magnífic exemple -.
Tanca situada en un espai públic en la seva part exterior.

Casa doble projectada per l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert l'any 1932.
Aquesta casa va ser residència d'estiu de l'arquitecte a on també va viure durant la guerra civil de 1936 a 1939.
L'edifici es caracteritza per una planta de disseny rectangular amb un cos central en part d'una planta  (la que dona al carrer) i una altre part posterior amb dos pisos amb en la part superior dos estudis, un per cada casa.
El coronament de la teulada del citat primer pis es decora amb petits frontons circulars. La xemeneia també està decorada.
Els estudis tenen cada un un parell de finestres en angle que permeten una millor il·luminació. 
Els marcs de les obertures - portes i finestres - son de color blau, com les persianes. 
Finalment, les tanques estan fetes amb fusta pintada en blanc disposada en diagonal.
La casa està actualment en deficients condiciones de conservació, es de propietat privada i només se'n pot visitar l'interior.

Aquestes dues cases d'estiueig projectades per l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, son dos bons exemples d'aquest tipus d'edifici en els començaments del segle XX. 
Ambdues cases estan construïdes en estil Modernista català l'any 1910 el que es manifest en la seva estructura  i en els acabats ceràmics, trencadís - decoració amb peces ceràmiques trencades - i altres elements decoratius. 
També el maó vist es un element usat especialment a sobre de les obertures.
A la planta baixa, el recobriment extern dels murs de base es realitza en pedra petita de riu amb sanefes de ceràmica acolorida en un estil que ens recorda la casa Llorenç de l'arquitecte Raspall a La Garriga. 
A la Vil·la Elena un original frontó amb merlets irregulars proporciona un aspecte peculiar i molt original a l'angle de la façana. 
Les cases son de propietat privada. No es permeten visites als interiors.

Casa projectada per l'arquitecte Ignasi Mas i Morell l'any 1912.
Les més especials característiques d'aquest edifici son la base recoberta de petites pedres de riu ribetejades amb sanefes fetes amb peces senzilles de ceràmica acolorida i l'original coronació asimètrica i de irregular decoració. 
Només la part exterior té interès arquitectònic. 

Aquesta cases projectades per arquitectes desconeguts varen ser construïdes entre els anys 1908 i 1926.
Totes elles tenen les característicament Modernista culminació ondulada de la façana i altres elements també modernistes com trencadís (peces de ceràmica trencada) i esgrafiats.
Únicament els exteriors tenen un interès arquitectònic. 

Casa projectada i construïda per un arquitecte desconegut l'any 1924.
Aquesta senzilla casa mostra, malgrat tot, a la façana alguns lleugers elements modernistes com son la culminació amb dos petits frontons ressaltats amb una sanefa ceràmica que també es veu sota el balcó del primer pis. El costat esquerra de la façana hi ha una menció amb inicials del propietari "J.M." i a l'esquerra, l'any de construcció 1924 tot fet amb trencadís. (peces ceràmiques trencades). 
Només la part externa té un cert interès.