| 
       Obra: 
      A Barcelona:
       
    L'Escolà
        (1870) 
      La mort del just
      (1876) 
      La senyal de la 
    creu
      (1881) 
      Neptú 
      (Parc de la Ciutadella -
    Cascada 1881) 
      Lèda 
      (Parc de la Ciutadella - Cascada
    1881) 
      Saint Francesc 
    d'Assis
      (1892)
       
      Aribau 
      (Parc de la Ciutadella 1884)
       
      Clavé 
      (Passeig de Sant Joan 1888)
       
      Bernat Desclot
      (Estàtua desapareguda 1888)
       
      Rius i Taulet (Passeig 
    de Lluís Companys) 
      Fra Bernat Boïl 
      (Monument à Colom -
    Porta de la Pau 1888) 
      Palau de Justícia  
         (3 relleus): 
         Els privilegis de Catalunya 
    El Consulat de Mar 
         Col·locació de la 1a. pedra del Palau 
         (4 des 48 Sculptures): 
         Josep Finestres 
         Pablo de Castro  
         José Moñino 
         Gaspar Melchor de Jovellanos 
      Obres diverses al Convent de Pompeia 
      Estalvi
       (La Caixa - Via Laietana) 
      Edifici de Correus 
         (4 Estàtues): 
         La Marina 
         La Ciència 
         El Telègraf 
         El Correu 
      Sant Jaume 
       (Caixa Provincial - Plaça Sant Jaume)  
      Jaume I 
      (Ajuntament de
    Barcelona - Saló de Cent) 
      Sant Jordi (Ajuntament de Barcelona -
    Saló de Cent) 
      Bust de Victor Balaguer (Parc de la Ciutadella 1910) 
      Bust de Manel Milà i Fontanals (Parc de la
      Ciutadella) 
      Bust de Pere Pau Muntanyà 
      (Parlament 1915) 
      Bust d'Elies Rogent 
      (Parlament) 
      Bust de Marcelino Menendez
    Pelayo 
      Bust de Pepita Teixidor i Torres 
      (Parc de la Ciutadella 1917) 
      Bust de Joaquim Vayreda (Parc de la Ciutadella) 
      Bust de Joaquim Vayreda (Parlament) 
      Bust de Manel Planas i Casals
     (Diputació) 
      Bust de Jacint Verdaguer
    (Ateneu Barcelonès) 
      Neptú 
      (Parc de l'Espanya Industrial) 
      L’agricultura 
       (Diagonal / Carrer T.C.
     Valenzuela) 
      A Sabadell: 
      Monument a
      Pere Turull (Caixa
      de Sabadell) 
      A Vilanova i la
      Geltrú: 
      Bisbe Armanyà  
      
      Escultura funerària:  
      Panteó Albareda  (Cementiri 
      del Sud-oest  Barcelona) 
      Panteó Batllo Batllo (Cementiri 
      del Sud-oest  Barcelona 1889) 
      Panteó Cazes-Clavell
      (Cementiri 
      del Sud-oest Barcelona 1897 - en col·laboració amb Reynés)
      
      
       
      
      Panteó Carreras (Cementiri de
      Sitges) 
      
      Fora
      de Catalunya: 
      Lope de Vega 
		(Façana de la Biblioteca Nacional Madrid - 
		Espanya) 
      Benito Jerónimo de 
		Feijóo 
      (Ourense - Galícia - Espanya) 
      
		Gaspar Melchor de Jovellanos 
      (Gijón - Espanya)
       
     | 
    
	 
	[1]Biografia: 
       
    
      
      Nascut a Barcelona l'any 1850 
      Inicialment format a l'escola de Llotja
      de Barcelona amb el mestre Rosend Nobas.  
      Posteriorment va realitzar posteriorment períodes de perfeccionament a
      París
      i a Itàlia. En tornar a la
      ciutat comtal,
      als seus 26 anys - l'any 1876 - va ser nomenat lector a la mateixa escola de
      Llotja
      on havia estudiat i posteriorment va ser-ne director entre 1911 i 1920.  
      Va Ser president de la
      Junta de Museus
      de Barcelona. 
      La seva producció artística és extraordinàriament abundant, segons Felix Mestres i Borrell
      Fuxà es l’escultor més prolífic d’aquesta època. Va realitzar monuments
      públics dels que en trobem una abundant mostra
      a Barcelona i també en d’altres poblacions de
      Catalunya com Alella, Figueres, Mataró, Reus,
      Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Vilafranca del Penedès,  Vilanova i la
      Geltrú i Sitges així com
      també en poblacions fora de Catalunya com
      Gijón, Madrid, Montevideo i Ourense.  
      Va realitzar diversos monuments funeraris a Barcelona i Sitges, bustos
      i abundant obra per
      a edificis en un estil molt convencional, però d’alta qualitat artística. 
      Fuxà va ser més aviat un creador impersonal, però a la vegada un executor 
      excel·lent, capaç de realitzar una gran quantitat de comandes 
      simultàniament.   
      El seu estil no pot
      classificar-se estrictament dintre del  Modernisme ja
      que
      la seva obra és més aviat clàssica (realista) però,
      segurament com influència
      de l’època en que va desenvolupar la seva
      activitat, no poden negar-se influències d’aquell estil sobretot
      en la part central
      i final de la seva obra.  
	
      Manel Fuxà
      va morir a Barcelona l'any 1927. 
	                                                                                   
	 
	[2] 
     |