Història i descripció:

Com a la resta de Catalunya, a Canet els enterraments es realitzaven fins a 1830 en el cementiri parroquial. A partir d'aquesta data es va començar a aplicar una llei que, per raons d'higiene, obligava a construir els recintes funeraris a l'exterior de l'entramat urbà de les poblacions. En aplicació d'aquesta llei, a Canet de Mar es va triar un lloc anomenat Camp d'en Tinoia, que acull actualment totes les instal·lacions funeràries.
La ciutat de Canet de Mar era en l'època del Modernisme una població industrial, rural i pesquera. Els industrials i propietaris rurals es varen fer construir nombroses cases a finals del segle XIX i principis del XX, moltes d'elles modernistes - veure Passejant a través del Modernisme a Canet de Mar -. Naturalment, molts d'aquests mateixos propietaris i industrials també es van fer construir un panteó familiar al cementiri com a record d'ells mateixos i de les seves famílies. 
Es tracta d'un cementiri de típic estil mediterrani, on a més dels nínxols habituals hi trobem alguns panteons sumptuosos i de gran qualitat arquitectònica. Aquests panteons ens il·lustren sobre la riquesa i el gust dels seus propietaris.
Una gran varietat de temes i formes estan representades en aquest cementiri en el treball dels arquitectes, escultors i artesans que varen adornar aquestes sepultures com Lluís Domènech i Montaner (panteó Domènech), Eduard Ferrés i Puig (panteó Busquets), i Josep Llimona i Bruguera (panteó Domènech)
Algunes de las sepultures mostren una extrema sensibilitat i són una demostració de l'alt nivell de la escultura del Modernisme català.
La majoria de panteons Modernistes es varen construir entre 1900 i 1910, encara que algun - Panteó de la Família Santinyà - està datat l'any 1927, fora ja del període Modernista.

Segurament és el Panteó més impressionant del cementiri gràcies a la seva monumentalitat i la claríssima influencia de l'estil Sezession vienès.
La família Busquets va triar per projectar el panteó l'arquitecte Eudard Ferrés i Puig, el seu arquitecte predilecte que també va construir Vil·la Flora i el Pla de les Fonts.
Les obres van començar l'any 1906 i no es van acabar fins el 1909. El panteó bastit quasi completament amb pedra té una planta una mica allargassada amb quatre façanes profusament decorades per Alfons Juyol seguint el disseny del propi Ferrés.
L'entrada, amb una porta de forja de dimensions notables permet la presencia d'una columna central de delicat i elegant estil modernista, així com unes columnes de secció troncocònica a cada banda. Més amunt dues columnes que amb els seus pinacles superen el ràfec de la cúpula, tenen adossats dos àngels sostenint una mitològica creu d'Adam. El simbolisme que il·lustra la corrupció dels cossos és present amb figures com un crani sota el que es mou una colònia de cucs. També hi ha les imatges dels quatre evangelistes i als extrems, fora del cos central, dues planyeres.

Panteó construït l'any 1914.
Interessant panteó barreja d'estils amb una façana ocupada bàsicament per la porta d'entrada i coronada per un frontó. Aquest frontó es flanquejat per dos pinacles amb una estàtua central que representa la fe. Aquesta virtut està representada  per una figura amb els ulls embenats i un vas de l'eucaristia a la mà.
Els desaigües de la teulada es realitzen à través de gàrgoles amb figures de monstres (àligues amb cap de xai).
La construcció és quasi totalment de pedra.

Panteó d'una extrema senzillesa, concebut com un espai obert on la pedra es l'únic protagonista, si exceptuem un camafeu de marbre blanc en el que s'intueix la figura d'un Crist mostrant la creu. L'obra original d'aquesta escultura tant senzilla i emotiva a la vegada, era de l'escultor Josep Llimona. Malauradament va ser parcialment destruïda durant la guerra 1936-1939. La peça va quedar bastant malmesa, però ens permet tanmateix intuir la seva bellesa original.
Segons informacions no contrastades, en morir durant la dictadura del general Primo de Rivera, Lluís Domènech i Montaner no hi va ser enterrat. Encara avui, les seves cendres reposen a un ninxol del Cementiri de San Gervasi a Barcelona, malgrat que en la tomba del  panteó hi figura el seu nom. També hi figuren les làpides de la seva dona Maria Roura i del fill d'ambdós Ricard.

Obra realitzada l'any 1927 per l'escultor Josep Viladomat, molt posterior al Modernisme. D'aquest estil, malgrat el seu aspecte més proper al Noucentisme, conserva alguns dels trets de la graciosa escultura femenina en marbre, que és el seu element més representatiu.
Sepultura d'aspecte molt sobri i elegant, situada sobre un espai cobert de flors on està la mencionada escultura femenina en marbre de grandària natural, en actitud d'oferiment d'una petita corona de flors.

Tomba inicialment del forjador modernista Domingo Pascual feta per ell mateix (actualment d'Enric Llauger) que va treballar per arquitectes modernistes com Domènech i Montaner i Gaudí. Per aquesta raó es possible que l'arquitecte de la Sagrada Família intervingués en el disseny de la barana.
El treball del ferro forjat que es l'element més important del panteó denota un projecte d'altíssima qualitat artística a la vegada que una realització del màxim nivell professional.
La tanca del petit recinte presenta a cada un dels seus quatre extrems unes espectaculars teieres. El conjunt està presidit per una creu de ferro forjat de dibuix popular realitzada amb un espectacular mestratge pel mateix forjador.

Important panteó, propietat d'una família de capitans de vaixell, més proper a una estètica eclèctica que modernista, encara que se li pugui detectar un cert aire de l'estil Sezession vienès.
L'exterior és el d'un impressionant edifici de planta quadrada construït amb pedra, però son nombrosos els detalls de ferro forjat com les reixes de les finestres o les ornamentacions a la part superior de les quatre cantonades, la impressionant corona de roses, les palmeres del frontó i les gerres de les escales.
La decoració feta amb pedra es també molt espectacular, especialment les torxes de les cantonades. Però ho és més encara l'enorme àngel del Judici Final que corona l'edifici, obra de l'escultor Pagès Serratosa que caracteritza des de l'exterior la silueta del cementiri.
Aquest àngel té una curiosa història, que es part de la història recent de Canet de Mar. Al començaments de la guerra 1936-1939, els milicians de la FAI li van treure una trompeta que portava a la seva mà dreta i les ales. Per aquesta raó, encara n'hi diuen l'àngel de la FAI.

Bibliografia específica sobre el Cementiri de Canet de Mar

Cementiri d'Arenys de Mar   Cementiri de Canet de Mar   Cementiri de Barcelona   Cementiri de Cardedeu   Cementiri de Lloret de Mar   Cementiri d'Olius   Cementiri de Sitges   Cementiri de Comillas