Influències: 

Primeres vivències de Gaudí:
Les primeres vivències de Gaudí a prop del seu pare, d’ofici calderer, devien preparar-lo per la comprensió dels conceptes espacials i l’habilitat manual. L’extracció social dels seus pares d’origen artesà i d’ofici calderers no facilitava gens la promoció social dels fills. El fet de que Gaudí pogués fer estudis universitaris, devia representar un important sacrifici econòmic per la seva família, però a canvi aconseguirien un important avenç en l’escala social.
Quan Gaudí va venir a Barcelona per seguir els seus estudis, va anar a viure junt amb el seu germà al barri del Born. Aquí ja va poder començar a conèixer alguns dels edificis més importants de la ciutat, l’església de Santa Maria del Mar una magnífica mostra de gòtic català que representava tot un exemple de llenguatge constructiu.
Per altre banda, també s’ha insistit i probablement amb raó que el monestir de Poblet va representar una de les bases en que l’arquitecte va comprendre la relació entre l’arquitectura i els simbolismes religiosos i civils en que es recolza l'estructura social. Gaudí i els seus companys Eduard Toda i Josep Ribera van poder conèixer a fons les runes del monestir entre els anys 1865 i 1869, visió que els hi va permetre poder desenvolupar el seu idealisme juvenil primer i més tard servi’ls-hi de base pels seus projectes posteriors. D’aquest període es el Manuscrit de Poblet que encara que escrit per tres adolescents que es planteja’n la reconstrucció del cenobi, comencem a endevinar l’essència de les seves idees no només arquitectòniques, sinó també referents a l’estructura productiva i social necessària per portar-ho a terme. Algun autor ha arribat a dir que les runes del Monestir de Poblet van ser el "laboratori arquitectònic" de Gaudí.

L'Escola d'Arquitectura de Barcelona:
La seva estada com a estudiant a l'Escola d'Arquitectura li va permetre conèixer a prestigiosos professors,que no eren gaire més grans que ell. Efectivament, l'Escola era de fundació molt recent i els professors eren generalment joves. Entre ells destacava Lluís Domènech i Montaner que va ser un dels pilars de l’eclosió del Modernisme.
La sòlida formació adquirida a l'Escola d'Arquitectura amb el coneixement d’infinits horitzons creatius que li permetia conèixer, va ser un element crucial en la  seva evolució com a arquitecte. Elements com la preparació pràctica que li donava l’escola, el coneixement de les més reconegudes teories arquitectòniques, la disponibilitat d’abundantíssim material gràfic de les arquitectures antigues i noves de tot el món eren elements que li permetien profunditzar i desenvolupar les seves pròpies idees.

John Ruskin, William Morris i Viollet-le-Duc:
El biògraf de Gaudí J.J. Navarro Arisa es de la opinió que Gaudí va aprendre probablement de John Ruskin el rigor i l’honestedat constructives associades a la potència de l’estil com a base per separar els elements essencials dels superflus en el procés constructiu.
William Morris, defensor d’una ornamentació que fes part de l’arquitectura, ornamentació que considerava que havia de ser exclusivament artesanal, servia també a Gaudí com a font d’inspiració. En Gaudí va realitzar tota la seva obra amb la col·laboració sempre buscada i desitjada d'artesans de tota mena, ceramistes, guixers, escultors, ferrers estucadors, etc.
De Viollet-le-Duc Gaudí en va aprendre sobretot la racionalitat constructiva, en una ciutat en que l’eclecticisme havia arribat a dominar la majoria dels àmbits arquitectònics, era molt important que algú establis quins eren els elements essencials i els superflus del procés arquitectònic. Seguint les passes de Viollet-le-Duc, Gaudí va consolidar l’obertura del camí cap a la modernitat arquitectònica.