Aquest edifici va ser construït l'any 1920 essent un del primers cinemes de Lleida.
Es va projectar amb una barreja d’estils, entre modernista i noucentista.
Actualment l’edifici ha estat restaurat i presenta una façana molt espectacular que dona un aspecte colorista a la zona de l’Avinguda Blondel en que es troba.

Petit edifici modernista construït per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell amb totxo vist adornat a l’exterior amb ceràmica vidriada. Les portes i finestres mostren la típica disposició esglaonada tant freqüent en el modernisme.
L'interior, malauradament espatllat degut a la seva actual utilització, encara conserva unes interessants bigues gravades. 
Edifici en males condicions de conservació

Edifici projectat per Joan Bergós del que es l´immoble més significatiu, data de l´any 1921.
Es situa en una època de transició en que els esquemes modernistes s’utilitzen de manera circumstancial.
Element únic del modernisme a Lleida per les seves característiques formals en els tractaments compositius de la façana amb els miradors del xamfrà i el singular tractament dels forats, tot reforçat amb la qualitat cromàtica de l’arrebossat. 
Son de remarcar els dintells ondulats i el teixit de l’arrebossat de la façana, amb esgrafiats de formes geomètriques.
Durant la seva rehabilitació van aparèixer al soterrani les restes de la antic Portal de Sant Antoni (segle XVII). Es tracta d’una de les portes d’entrada a la ciutat que fou ampliada amb una nova muralla.
Es conegut popularment com La Vinícola ja que durant molts anys la seva planta baixa fou una bodega amb aquest nom.

Edifici d’estil modernista projectat per l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. 
Fou construït entre 1906 i 1910 i porta aquest nom ja que sembla que hi va viure un dels més prestigiosos arquitectes lleidatans, Joan Bergós. 
Conserva una interessant representació arquitectònica de balcons i motllures molt típics de l’Art Nouveau. 
Un dels seus valors es la bellesa del treballat de la forja i l’ús de motius ornamentals modernistes de tipus floral i geomètric. 
Històricament, fa a referència un moment cultural de gran puixança en el que l’edificació de caràcter burgès era tractada amb gran cura i un cert grau d’il·lustració.
En un balcó de la casa annexa, la històrica Llibreria Fregola, hi ha la figura de la Verge del Pilar i el nen Jesús. És una reproducció de l’any 1740, d’estil barroc, d’una talla de fusta del segle XII, que s’il·lumina cada 12 d’octubre per venerar a la Verge. 

Edifici erigit segons projecte de l'arquitecte Francesc Lamolla i Morante, els primers plànols del qual consten a l'Ajuntament amb data de l'any 1898. Edificat en ple modernisme tot i que el seu estil no pot ser ben be qualificat de modernista. Destaca pel seu tractament artístic de la façana, en la qual destaquen els forjats dels balcons, els motius florals de pedra de la planta baixa o la tribuna envidriada. 
Fou vivenda del banquer de Lleida que li dona nom encara que popularment és coneix com la Pedrera lleidatana per la seva quantitat i qualitat d’elements artístics.
Tot i que a la part mes alta de la casa es pot veure la data de 1905, en realitat no fou bastida fins al 1907 i els primers plànols consten a l’Ajuntament amb data de l’any 1898.
L’any 1998 fou comprat per una empresa de construcció per tal de reconvertir-lo en un edifici de vivendes, mentre que la desaparició del Bulevard Victòria possibilità reconvertir part dels baixos en dos modernes botigues. Les obres van permetre recuperar la façana a finals de l’any 1999 mentre que a la tardor del 2000 l’edifici, amb 35 pisos, ja va començar a ser habitat.
Son de destacar les pintures de l'interior del portal d'accés.
La dilatada història de la casa en un lloc tan cèntric ha fet que fou seu de entitats tant diverses com l’impremta de Joventut Republicana de Lleida, la Creu Roja o la Organización Juvenil Española (OJE). També hi va viure el poeta Magí Morera i Galicia.
La seva planta baixa tingué al 1908 una de les primeres sales de cinema de la ciutat, el Porfoliograph, més conegut com el Porfolio.
La història d’aquest edifici ha estat motiu d’un estudi de la historiadora de Tàrrega, Camila Minguell Cardenyes.

*

Immoble d'estil modernista projectat per l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. 
Data de l’any 1910. 
Tractament de pell plana, balcons en voladís i tribuna en el primer i segon pis amb vidrieres policromades del mateix estil. 
Destaca la gran riquesa cromàtica, l’estucat amb pedra, la fusteria i la forja amb corbes modernistes. 
La seva estructura interna manté pilars de fundició, escala de fusta i rajola de València. 
L’edificació revalua la plaça Sant Francesc contrastant amb les altres edificacions pel seu valor cromàtic.
Els baixos han sofert modificacions per adaptacions a nous usos.

Edifici modernista de l’any 1920 projectat per l’arquitecte Francesc de P. Morera i Gatell.
L’edifici que tenia dues plantes d’alçada, fou remuntat respectuosament l’any 1950 segons projecte de Marià Gomà. Aquest afegit està fet amb la sensibilitat suficient perquè la façana tingui un aspecte unitari. 
Tenen certa qualitat els detalls d’ornamentació del pati interior de la planta baixa. 
La porta d’entrada original - alterada ja que en un costat es va obrir una coneguda cafeteria - donava accés als carruatges a un pati que s’allargava fins gairebé el final de la planta.

Edifici d’estil modernista, projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, és un conjunt de tres edificis alineats i esglaonats que data de l’any 1914. 
Destaquen les dues plantes amb tribuna i portals amb arrimadors de marbre esgrafiat, escales i paviment de marbre, fusteria modernista a la porteria i baranes, i estucats florals.
Es pot visitar quan hi ha representacions teatrals.
 

*

  *

Edifici projectat i construït entre els anys 1912 i 1915 per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, per encàrrec d'Eduard Aunós per ser utilitzat com a hotel.
De façana molt sumptuosa amb profusa decoració. Les columnes s’aixequen fins a dos templets que coronen l’edifici.
Recentment, s’ha procedit a una remunta, que ha canviat substancialment l’aspecte de l’edifici, malgrat que s’ha respectat la façana original.

  *

Edifici industrial modernista de planta rectangular i estructura compacta i elegant, projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.
La façana mostra alguns dels típics elements decoratius del modernisme, com som la construcció combinada en pedra i maó vist que s’intercalen harmònicament. La ceràmica també hi es present especialment com a element de separació vertical de les finestres.

Construït entre els anys 1920 i 1922 segons projecte de Joaquim Porqueres i sota la direcció de Francesc de Paula Morera i Gatell.
Edificació típica del modernisme amb una senzilla però elegant façana culminada per un frontó d'original disseny que combina el maó vist, especialment en els elements de suport, amb l'arrebossat de les parets.
Les finestres esglaonades son també un component molt habitual de les edificacions modernistes.
L'edifici ha acollit des de la seva construcció un mercat municipal que continua actiu.
Ocupa els terrenys de l'antiga Universitat de Lleida i les casernes de cavalleries.

*